El Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics

Al BOE de 21 de febrer de 2015 ha sortit publicat el Reial Decret 110/2015, de 20 de febrer, sobre residus d’aparells elèctrics i electrònics, que substitueix l’antic Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer. El nou Reial Decret, com bé indica la seva Disposició Final Segona, suposa la incorporació a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva 2012/19/UE, de 4 de juliol. Aquesta incorporació, val a dir, s’esdevé amb més d’un any de retard respecte les exigències comunitàries. El Reial Decret té el caràcter de bàsic, i, per tant, és aplicable a totes les Comunitats Autònomes.

Amb la publicació d’aquesta nova norma, les instal·lacions de gestió de RAEE existents queden obligades a sol·licitar una revisió de la seva autorització en un termini màxim de 6 mesos des de l’entrada en vigor del RD. Així doncs, el 22 d’agost de 2015 és el darrer dia d’aquest període de sis mesos per formular aquesta sol·licitud (Disposició Transitòria Cinquena). L’Administració disposa d’un termini de 10 mesos per emetre la resolució pertinent, la qual haurà de fixar les condicions perquè l’exercici d’aquesta activitat  s’adeqüi a les noves obligacions normatives.

L’Exposició de Motius de la nova disposició deixa clar quin és l’objectiu principal que persegueix: millorarel comportament ambiental dels diferents agents que intervenen en el cicle de vida dels aparells elèctrics i electrònics (AEE) (productors, distribuïdors, consumidors i, especialment, els agents implicats en la recollida i el tractament dels RAEE), als efectes de 1) prevenir la generació de RAEE, fomentant el tractament denominat preparació per a la reutilització, 2) fomentar el reciclatge i altres formes de valorització i, 3) recuperar correctament les substàncies valuoses i perilloses contingudes en els RAEE.

Per assolir l’objectiu descrit, la norma contempla un conjunt d’obligacions aplicables a les fases d‘introducció al mercat i comercialització, que afecten principalment als productors d’AEE. Entre aquestes, hi ha l’haver d’assumir el finançament de la recollida separada, el transport i el tractament respectuós amb el medi ambient dels RAEE; l’haver de dissenyar i produir aparells de manera que es perllongui al màxim la seva vida útil; el facilitar la seva reutilització, desmuntatge i reparació; el facilitar la informació pel tractament dels RAEE, i l’haver-se d’inscriure a la secció especial pels productors d’AEE en el Registre Integrat Industrial, entre altres.  I tot això en el marc de la responsabilitat ampliada del productor. Pel què fa als distribuïdors, aquestsúnicament podran distribuir AEE de productors inscrits a la secció especial del mencionat registre.

Les obligacions relacionades amb la recollida dels RAEE afecten als agents que es relacionen a continuació:

La recollida dels RAEE ha de ser sempre separada, això és, per fraccions [1] i, com ja ha estat apuntat anteriorment, el sistema dissenyat està pensat per poder facilitar al màxim el que el Reial Decret anomena preparació per a la reutilització, això és, un nou sistema de tractament específic dels RAEE que té per finalitat aconseguir que aquests recuperin la seva condició d’AEE o esdevinguin el que el RD anomena components recuperats.

El Reial Decret, en els seus annexes, estableix els requisits per la recollida i transport, les condicions d’emmagatzematge i els requisits que han de complir els centres dedicats a la preparació per a la reutilització [2].

Els RAEE que no puguin abandonar la seva condició de residus ja d’entrada o bé després d’haver passat per un procediment de preparació per la reutilització, han de ser tractats en centres de gestió, sempre en els termes establerts per Reial Decret comentat. Així, aquests centres han de donar compliment a les condicions d’emmagatzematge -Annex VIII- i han d’aplicar les operacions de tractament específiques relacionades en el propi Reial Decret [3].

Un element a destacar en la gestió dels RAEE és la introducció d’una nova classificació dels residus a partir dels codis LER, l’anomenat codi LER-RAEE. Aquesta nova classificació suposa una ampliació, d’àmbit espanyol, de la Llista Europea de Residus, i pretén incorporar una informació addicional al codi LER, concretament, els AEE origen dels RAEE i el tipus de tractament específic a què s’han de sotmetre.

Ja per acabar aquesta somera explicació, cal fer esment al nou sistema de recollida d’informació de la recollida i gestió de RAEE a través d’una plataforma electrònica, al voltant de la qual gira tot el nou sistema de gestió d’aquest tipus de residus.

En aquesta plataforma hi hauran de bolcar dades tots els operadors que participin en les fases de recollida i gestió i l’hauran de mantenir actualitzada. D’aquesta manera, es podrà conèixer en quina situació dintre la cadena de traçabilitat es troba el residu. Aquest bolcat de dades es farà prèvia identificació dels RAEE mitjançant etiquetes electròniques o dispositius similars, i aquests sempre s’identificaran amb els codis LER-RAEE. L’arxiu cronològic i la memòria resum anual de les operacions de gestió de RAEE, el contingut dels quals està concretat en el RD comentat [4], s’articularan, també, a través la plataforma electrònica.

Així mateix, serà a partir d’aquesta plataforma que l’oficina d’assignació de recollida de RAEE comptabilitzarà totes les recollides de RAEE domèstics i professionals que es realitzin sota la responsabilitat ampliada del productor i serà a partir de les seves dades que efectuarà les assignacions als sistemes de responsabilitat ampliada dels RAEE domèstics procedents de les instal·lacions de recollida dels ens locals i dels distribuïdors.  

Mentre aquesta plataforma electrònica no entri en funcionament, el Reial Decret preveu un règim transitori específic pel compliment de les obligacions d’informació RAEE  (Disposició Transitòria vuitena).