El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en una interlocutòria de data 22 de febrer de 2019 (recurs núm. 1491/2017), ha acordat elevar davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) qüestió prejudicial sobre la conformitat a dret comunitari de l’Impost sobre el Valor de la producció d’energia elèctrica (IVPEE). Malgrat que no és el primer Tribunal davant del qual se sol·licita el plantejament de la qüestió, sí que és el primer que l’acorda (en sentit negatiu, s’havien pronunciat ja el Tribunal Suprem, el TSJ del País Basc, la Rioja, Madrid, Múrcia i el mateix TSJ de la C. Valenciana). No obstant això, el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea vincularà a la resta de tribunals en la resolució dels recursos pendents i, per això, l’admissió de la qüestió prejudicial per part tribunal europeu afectarà la tramitació dels nombrosos recursos que aquest despatx té interposats davant diferents TSJ, quedant previsiblement en suspens fins que aquell es pronunciï. Tot indica que el canvi de criteri ha vingut provocat per la suspensió temporal de l’IVPEE que va adoptar el Govern el passat mes d’octubre mitjançant el Reial Decret llei 15/2018, de 5 d’octubre, de mesures urgents per a la transició energètica i la protecció dels consumidors. La mesura s’adoptà amb l’objectiu de reduir el preu de la factura de l’electricitat. Precisament, un dels principals motius pels quals es defensa la disconformitat a dret comunitari de l’IVPEE, és que, malgrat que nominalment la Llei el qualifica de directe, la seva veritable naturalesa és indirecta, en tant que es repercuteix econòmicament als consumidors mitjançant el preu de l’electricitat. Aquesta repercussió (més enllà de l’àmbit de la producció d’energia renovable sotmesa al règim retributiu específic, el finançament de la qual pels consumidors està prevista específicament per la Llei del sector elèctric) donat el complex funcionament del mercat elèctric, era molt difícil d’acreditar. En la seva interlocutòria, el Tribunal argumenta que “encara que no hi hagi un mecanisme formal de repercussió de l’impost, la veritat es que l’aplicació de l’IVPEE ha encarit el component del preu de l’energia de la factura elèctrica per a tots els consumidors finals, com ha reconegut la ministra en les seves declaracions. El preu que paga el consumidor pel consum d’energia elèctrica es calcula per mitjà de subhastes entre empreses subministradors, que inclouen la fiscalitat que suporten les companyies elèctriques, entre elles l’IVPEE. Aquesta càrrega fiscal és traslladada al consumidor final via preu final”. El Tribunal acorda plantejar fins a quatre qüestions. La primera d’elles relativa a la conformitat de l’IVPEE amb l’art. 1.2 de la Directiva 2008/118/CE, en tant que aquest precepte únicament permet la imposició indirecta sobre l’electricitat quan persegueix una finalitat específica i la finalitat de l’IVPEE és exclusivament recaptatòria. Les tres preguntes restants es refereixen a la conformitat del IVPEE amb el principi de lliure competència i del foment de l’energia de fonts renovables, atès que només grava l’energia produïda en el mercat espanyol i grava indistintament l’energia procedent de fonts renovables i convencionals. Mentrestant, el període d’exoneració del pagament de l’IVPEE, previst per 6 mesos, finalitza al març i la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha descartat la seva pròrroga. Davant el restabliment de l’IVPEE i que es troba pendent el pronunciament del TJUE sobre la seva conformitat a dret comunitari, és aconsellable continuar amb la presentació de sol·licituds de rectificació d’autoliquidacions i devolució d’ingressos indeguts pels pagaments que es vagin abonant en concepte d’aquest impost.