APROVAT EL PLA ESPECIAL D’ACTUACIÓ EN SITUACIÓ D’ALERTA I EVENTUAL SEQUERA EN L’ÀMBIT DE LES CONQUES INTERNES DE CATALUNYA.   1. Objecte. El Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES) ha estat aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener (DOGC del dia 10), i té per finalitat donar a conèixer amb anticipació i més seguretat les mesures que seran d’aplicació automàtica quan es declarin escenaris de sequera, així com minimitzar el deteriorament que aquesta causa a l’estat quantitatiu i qualitatiu de les masses d’aigua. El Pla és conseqüència de l’aplicació de l’art. 27 de la Llei 10/2001, de 5 de juliol, del Pla hidrològic nacional, que faculta a les administracions hidràuliques per elaborar plans especials d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera amb un doble contingut:

– “Normes d’explotació dels sistemes”, dirigides a la Administració hidràulica, i que comprenen: a) els llindars a partir dels quals es declaren els successius estats de sequera: Alerta, Excepcionalitat i Emergència (capítol 3); i b) les consignes d’operació dels diferents recursos hídrics: operació de les dessalinitzadores i dels sistemes de reutilització, aprofitament conjunt de les aigües superficials i subterrànies, etc. (capítol 4).

– “Mesures a aplicar en relació a l’ús”, que fixen les limitacions en l’ús de l’aigua que s’apliquen en cada estat de sequera i que poden resultar obligatòries i d’aplicació directa pels usuaris (capítol 5). Els esments que en alguns punts del Pla es fan a les demandes en situació normal, no tenen caràcter vinculant: serveixen només per donar una referència dels estalvis que es demanen.

  2. Escenaris. El Pla distingeix dos tipus d’escenaris de sequera; les situacions de sequera pluviomètrica (que pot ser severa o extrema) i els estats de sequera hidrològica (amb fases d’alerta, excepcionalitat o emergència). Els primers no comporten mesures de gestió, a excepció de l’exigència dels cabals de manteniment que després esmentarem, però acostuma a ser l’avantsala de la sequera hidrològica. Els estats de sequera hidrològica defineixen escenaris de gestió, per les reserves d’aigua explotables i per consideració al seu pes o magnitud en relació a les demandes que en depenen, associant-les les mesures concretes de gestió de la demanda i de les normes d’explotació dels recursos que preveu el PES.   3. Entrada en l’estat de sequera. La declaració d’entrada i sortida dels estats de sequera pluviomètrica i de sequera hidrològica previstos en aquest Pla es realitza mitjançant resolució de la Direcció de l’Agència Catalana de l’Aigua, un cop assolits els llindars corresponents en els indicadors i en base a l’acord del Comitè Permanent de la Sequera. No obstant, també el Consell d’Administració de l’Agència, a la vista de l’informe tècnic emès pel Comitè Permanent de Sequera, pot declarar l’entrada en un determinat estat de sequera pluviomètrica o hidrològica abans que l’indicador l’assenyali. L’ACA ha de publicar periòdicament l’estat i evolució dels indicadors. La declaració de sequera es pot fer de forma independent per a cada una de les divuit unitats d’explotació, en les que es divideix la demarcació hidrològica (Figura 3-1 Delimitació de les unitats d’explotació). Els llindars de cada unitat d’explotació es troben en les taules 3-1 a 3-13 i figures 3-3 a 3-9 del PES.   4. Regles per als usuaris. Quan l’ACA activa un dels estats de sequera hidrològica previstos, si les mesures que siguin d’aplicació impliquen un règim d’explotació dels aprofitaments diferent al previst a la concessió, aquestes comporten una modificació temporal del títol, i s’adverteix que l’incompliment de les mesures suposa una infracció administrativa.

a) Deures de comunicació: l’Agència pot requerir la tramesa periòdica, mentre es manté la sequera, de determinada informació, la qual varia en funció del tipus d’usuari (entitats subministradores, comunitats de regants, usos ramaders, industrials, recreatius, i de producció d’energia hidroelèctrica).

Es tracta, en general, de dades sobre els volums d’aigua captats, desagregats per origen, però també quantitat d’aigua emmagatzemada (entitats subministradores) o energia elèctrica generada (aprofitaments hidroelèctrics).

Cal observar que en la majoria de casos ens trobarem davant d’informació que els usuaris ja subministren en situació de normalitat hidrològica (les declaracions tributàries del cànon de l’aigua recaptat per les entitats subministradores, o la informació que els sistemes de telecontrol posen contínuament a disposició de l’Agència, en serien dos clars exemples).

b) Mesures per a tots els estats de sequera:

Les persones titulars d’aprofitaments d’aigua han de reduir els seus consums en els següents percentatges respecte del seu consum en situació de normalitat:

Aquestes dotacions es poden complementar amb aigües regenerades procedents d’estació depuradora d’aigües residuals, a càrrec de la persona usuària, sempre que existeixi disponibilitat de cabals.

NOTA IMPORTANT: aquestes reduccions s’han d’entendre respecte del “consum en normalitat”, i no respecte del cabal concessional.

Tanmateix, l’usuari pot proposar un pla d’estalvi compatible amb els objectius del PES, que comporti una menor reducció respecte de les generals del quadre anterior, atenent a les particularitats de l’ús. Entre els motius que justificarien aquesta excepció particular, es troben la limitació de les afeccions als processos productius industrials, o la necessitat de garantir la supervivència de cultius llenyosos o del bestiar. Correspon a l’ACA acceptar mitjançant resolució aquesta rebaixa del percentatge de reducció de consum.

Per aquells títols concessionals que ja tinguin fixat un règim d’explotació amb previsió dels diferents estats de sequera, aquest règim és d’aplicació en la seva totalitat llevat que l’Agència Catalana de l’Aigua, a petició del titular o d’ofici, autoritzi la seva modificació temporal per causes justificades.

c) Cabals mínims circulants:

S’estableix un règim de cabals circulants, d’obligat compliment pels titulars d’aprofitaments d’aigües superficials, quan es declari l’entrada en qualsevol escenari de sequera pluviomètrica o hidrològica.

Recordem no obstant, atesa la diversa tipologia de condicions relatives als cabals ecològics o de manteniment que podem trobar en les concessions d’aigua, que l’ACA manté obert un procediment de concertació per a la implantació dels cabals establerts al Pla de Gestió, on molts usuaris estan defensant que no seran d’aplicació fins a la revisió del títol concessional que ha de preveure, si s’escau, la corresponent indemnització.

d) Regles específiques:

El PES estableix regles específiques tant per a zones com per a tipus d’ús. D’aquestes regles en destaquen les següents:

– S’estableixen dotacions màximes per a abastament de població (apartats 5.4.1, 5.5.1 i 5.6. 1).

– Els ens locals amb captacions que hagin estat recuperades amb finançament de la Generalitat de Catalunya i que es relacionen en l’annex II, en compliment del previst al corresponent títol concessional, han de mantenir-les en bon estat de manera que estiguin disponibles quan es declari l’entrada en una situació de sequera.

– Els aprofitaments hidroelèctrics han de funcionar en règim estrictament fluent sense provocar oscil·lacions en el règim de cabals circulants.

– L’Agència Catalana de l’Aigua pot ordenar la suspensió temporal de les autoritzacions d’abocament o modificar temporalment els paràmetres autoritzats d’aquells abocaments que puguin ocasionar interrupcions en les operacions de captació i tractament d’aigua per a l’abastament o en cas que se superin els objectius de qualitat fixats en la planificació hidrològica.

e) Facultats de l’ACA:

La normativa general habilita l’Administració per adoptar un seguit de mesures en situacions d’excepcionalitat, i el PES n’enumera algunes com ara les següents:

i. Imposar la substitució de cabals per altres de diferent origen, sense dret a indemnització.

ii. Autoritzar temporalment derivacions o captacions, i modificacions de concessions.

Es fa previsió específica de que cal facilitar l’accés dels usuaris amb restriccions, als sistemes de regeneració d’aigües residuals (si bé estableix com a condició el respecte als cabals concedits a usuaris habituals: entenem que aquest requisit ha de ser interpretat a la llum de les normes legals sobre preferència d’usos i repartiment del recurs en situacions excepcionals, que determinen que no sempre els usos preexistents són, per aquesta raó, preferents).

iii. Ordenar la suspensió d’abocaments.

5. Conclusió. En definitiva, es tracta d’un Pla important perquè fixa regles directament obligatòries, que en cas d’incompliment, poden determinar la imposició de sancions. En qualsevol cas, l’anàlisi de l’afecció per a cada un dels usuaris ha de dur-se a terme de forma individualitzada.