El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), a través de la Subdirecció General d’Avaluació Ambiental de la Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental, ha presentat una nova eina cartogràfica que permet identificar les àrees del territori que, al seu judici, presenten millors condicions ambientals per a la implantació d’energies renovables. Es tracta de dos mapes (un per a l’energia eòlica i un altre per a la solar fotovoltaica) que mostren una zonificació del territori tenint en compte diferents valors ambientals¹. En ells s’hi determina la sensibilitat ambiental de cada punt geogràfic, marcant en color més fosc les zones de major sensibilitat ambiental -i que, per tant, en principi no serien recomanables per a implantar aquell tipus d’instal·lacions- i en color més clar les de menor sensibilitat. A més, a cada punt geogràfic li correspon un índex de sensibilitat que resulta de la suma o superposició de les diferents dades o factors amb rellevància ambiental de què es disposa: nuclis urbans, masses d’aigua i zones inundables, Plans de conservació i recuperació d’espècies amenaçades, Red Natura 2000, impacte visual, hàbitats d’interès comunitari, aiguamolls d’importància internacional, Zones d’Especial Protecció d’Aus, etc. Així, l’índex de sensibilitat ambiental resultant per a cada punt geogràfic va des de 0 (sensibilitat màxima, color més fosc) a 10.000 (sensibilitat baixa, color més clar). El mapa també permet visualitzar els indicadors ambientals tinguts en compte amb relació a cada punt geogràfic concret. L’objectiu és que sigui una eina orientadora, d’actualització periòdica, perquè els responsables de planificació i promotors d’aquests projectes puguin tenir en compte els criteris adequats des de l’inici de la seva tramitació, facilitant la identificació dels valors ambientals que puguin afectar les decisions d’ubicació o disseny dels mateixos. Tot i això, s’insisteix en el fet que els resultats de l’eina s’han de considerar únicament com una recomanació i no eximeixen del pertinent procediment d’avaluació ambiental al qual s’haurà de sotmetre cada instal·lació en el seu cas. Aquests mapes poden arribar a tenir certa utilitat a l’hora d’iniciar la tramitació de les diferents autoritzacions administratives a les quals estan subjectes les instal·lacions de producció d’energies renovables, i que se supediten a la prèvia avaluació ambiental. Això no obstant, resultaria difícil per a l’Estat que aquest instrument s’acabés convertint en un pla territorial que suposés realment una guia per als promotors dels projectes. A part de les previsibles discussions competencials, i d’acord amb la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE, si el pla pretengués tenir efectes orientadors rellevants, estaria en si mateix subjecte a Avaluació Ambiental Estratègica. En efecte, segons la sentència del TJUE del 25 de juny de 2020 (C-24/2019), fins i tot els plans territorials d’efectes no vinculants estan subjectes a la Directiva 2001/42/CE, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient (avaluació ambiental estratègica). El cas que es va plantejar al Tribunal de Justícia es referia a una autorització urbanística que es va concedir per a la instal·lació d’uns aerogeneradors en una regió de Bèlgica. Per a l’autorització es va aplicar una Ordre del Govern flamenc sobre salut mediambiental, que establia algunes consideracions per a la instal·lació d’aerogeneradors com la projecció d’ombra o el soroll, i també una Circular de 2006 que contenia indicacions per a la selecció de la ubicació d’aquests aerogeneradors. El Tribunal de Justícia conclou que tant l’Ordre com la Circular del Govern s’han de considerar plans i programes a efectes de la Directiva 2001/42/CE. Això pot cridar l’atenció, ja que, segons l’article 2 de la Directiva, per a considerar-se plans o programes hi ha dos requisits:

• • Que hagin estat elaborats o adoptats per una autoritat nacional, regional o local i,
  • Que siguin exigits per disposicions generals legals, reglamentàries o administratives.

I no hi havia dubtes que l’Ordre i la Circular complien el primer; però, respecte al segon, considera el Tribunal que el requisit s’ha d’interpretar de manera àmplia atenent al context i objectiu de la norma. En aquest sentit, encara que la Directiva no contingui disposicions específiques relatives a polítiques o a normatives generals, “el fet que l’acte persegueixi un objectiu de transformació d’una zona geogràfica il·lustra la seva dimensió planificadora i no impedeix la seva inclusió”. Així doncs, l’Ordre i la Circular es consideraran dins del concepte de plans i programes. Per al Tribunal tampoc hi ha dubtes sobre si l’Ordre i la Circular podien tenir efectes significatius en el medi ambient en considerar que, “tot i que l’Ordre i la Circular no semblen constituir un conjunt complet de normes relatives a la instal·lació d’aerogeneradors, (…) el conjunt de criteris i condicions s’ha d’entendre de manera qualitativa i no quantitativa”. La seva conclusió és que ambdues s’haurien d’haver sotmès a una avaluació ambiental prèvia. L’àmplia interpretació que realitza la sentència permet concloure que si l’eina cartogràfica presentada pel Ministeri fos més completa en les orientacions i no consistís bàsicament a delimitar les zones sensibles en les quals l’autorització de noves instal·lacions es trobarà amb greus dificultats, la seva elaboració quedaria subjecta a Avaluació Estratègica. Això és així perquè, encara que aquesta zonificació no sigui exigida per disposicions legals, reglamentàries o administratives, tindria vocació de caràcter transformador. A més, no és necessari que siguin un conjunt complert de normes per a tenir l’obligació de sotmetre’s al procediment d’avaluació ambiental. El Ministeri anuncia a la seva web que anirà millorant l’eina, però si aquesta deixa de ser un simple resum de plans i elements de fet ja existents, i pretén orientar i influir en la decisió sobre la ubicació de noves instal·lacions, hauria de plantejar-se la necessitat que se sotmeti a avaluació d’impacte ambiental. Per una altra banda, s’ha de tenir en compte que, per exemple, en el cas de Catalunya ja existeix una normativa específica, el Decret Llei 16/2019, que estableix uns detallats criteris per a la implantació de parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques. Així doncs, l’instrument del Ministeri, tal com està configurat actualment, no hauria de vincular a la Ponència d’energies renovables, òrgan competent segons la citada norma per a determinar la viabilitat dels emplaçaments de nous parcs eòlics i plantes solars fotovoltaiques. ¹ https://sig.mapama.gob.es/geoportal/ Per a veure els mapes s’ha d’anar a: 1) Taula de continguts; 2) Afegir servei; 3) Dins de l’”Arbre de serveis”, entrar a les següents carpetes: Qualitat i avaluació ambiental > Avaluació ambiental > Model de zonificació.