En el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de data 15 de maig s’ha publicat el Decret, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

Mitjançant aquest Reglament es desenvolupen les determinacions de la Llei d’Urbanisme relatives a la intervenció (atorgament de llicències, autoritzacions en sòl no urbanitzable, ordres d’execució, etc.) i disciplina urbanístiques (protecció de la legalitat, règim sancionador) en tota classe de sòl. En coherència, es deroguen expressament els preceptes del Reglament de desenvolupament de la Llei d’Urbanisme que va ser aprovat per Decret 305/2006 i que fan referència a aquestes mateixos aspectes.

 D’una primera lectura del nou Reglament en podríem destacar els següents punts:

 – Tot i que es manté la tradicional previsió que les llicències s’atorguen sens perjudici de la resta d’autoritzacions que siguin preceptives d’acord amb la legislació de règim local i sectorial (article 187.3 de la Llei d’Urbanisme), l’article 4 del nou Reglament afegeix que “quan la legislació sectorial ho prevegi expressament, a través de les llicències urbanístiques també es comprova la seva adequació als requisits que s’hi estableixen” i l’article 16 disposa que “en el supòsit d’actes que comporten l’execució d’obres, que requereixen altres autoritzacions administratives en concurrència amb la llicència urbanística preceptiva, no es pot atorgar aquesta llicència mentre no hagin estat concedides aquelles altres autoritzacions” (l’article 234.2 del Decret 305/2006 només establia aquesta condició en el cas que fos necessària una autorització de l’ens titular del domini públic).

 – Es conté una regulació més detallada i rigorosa de les condicions en què es poden simultaniejar les obres d’edificació i urbanització, incloent la necessitat d’establir una garantia pel 100% de les obres d’urbanització pendents.

 – S’estableix l’obligació de promoure un Pla especial urbanístic quan es pretenguin ampliar indústries implantades en sòl no urbanitzable degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002, d’urbanisme.

 – Es conté una regulació detallada dels actes sotmesos a comunicació prèvia per comptes de llicència urbanística, així com del procediment i requisits per a la seva presentació i validesa.

 – Es determina que tenen la condició d’autoritat el personal al servei de les administracions competents per a exercir la potestat de protecció urbanística, que de forma permanent o “ocasional” tingui encomanat expressament l’exercici de la funció pública d’inspecció urbanística. A aquest personal se l’habilita per a poder entrar a les finques i les obres que siguin objecte d’inspecció “sense avís previ i romandre-hi el temps necessari per a realitzar la seva funció” (exceptuant el supòsit de que es tracti del domicili d’una persona, en el que es requerirà el seu consentiment o autorització judicial corresponent).