El passat 5 de juliol de 2018 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el Decret 139/2018, de 3 de juliol, sobre els règims d’intervenció ambiental atmosfèrica dels establiments on es desenvolupin activitats potencialment contaminants de l’atmosfera (entrada en vigor el 25 de juliol de 2018). Recordem que el 24 de novembre de 2016 vam publicar un article que recollia els aspectes més significatius del Projecte del Decret que ara s’aprova definitivament. Dos anys després, contrastat el contingut del Projecte amb la versió finalment publicada al DOGC, es comprova que no s’han introduït canvis a destacar. No obstant això, atès que el Decret estableix un règim jurídic d’intervenció administrativa complex, convé recordar una sèrie de qüestions que poden ser rellevants a la pràctica. La norma respon a la necessitat d’adaptar a la realitat de Catalunya les obligacions que en matèria de contaminació atmosfèrica estableixen la Llei estatal de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera (Llei 34/2007, de 15 de novembre) i el Reial Decret 100/2011, de 28 de gener, pel qual s’actualitza el catàleg d’activitats potencialment contaminants de l’atmosfera (CAPCA). A més a més, cal destacar que la majoria d’aquestes activitats també estan afectades per la normativa de prevenció i control integrats de la contaminació, motiu pel qual el Decret aclareix les obligacions a complir i procura evitar duplicitats en les tramitacions. D’acord amb l’anterior, les activitats que han d’obtenir l’autorització d’emissions regulada en la normativa estatal són les classificades com a grups A o B del CAPCA que no estiguin sotmeses als règims d’autorització o llicència ambiental (és el cas, per exemple, d’algunes activitats mineres). En coherència amb l’anterior, els establiments integrats en el grup C del CAPCA han d’efectuar la notificació d’emissions si no disposen o no han de disposar d’autorització ambiental, llicència ambiental o comunicació ambiental. Respecte de la renovació i revisió de l’autorització d’emissions, l’article 11 del Decret estableix que aquesta s’atorga per un termini màxim de 8 anys, transcorregut el qual “queda renovada” per períodes successius. Al nostre parer, la redacció d’aquest punt no és suficientment clara, en la mesura que no concreta si ha d’existir una sol·licitud de renovació per part de l’interessat, si cal un acte concret de renovació per part de l’Administració, o si la renovació és automàtica. La nova norma regula les modificacions (substancials i no substancials) dels establiments en els quals es desenvolupen aquestes activitats, i estableix la freqüència de control que han de seguir els focus emissors en funció del seu impacte sobre el medi (també preveu quines activitats queden exemptes de mesuraments periòdics). En aquest sentit, cal destacar una nova obligació (article 31 de la norma) consistent en la presentació d’un informe anual per part dels titulars del establiments, a través de mitjans electrònics, sobre el funcionament dels equips de mesurament, les emissions generades i, si s’escau, la valoració del compliment del valor límit d’emissió corresponent a l’any anterior. També es regula el funcionament de la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC), que és l’instrument del Departament de Territori i Sostenibilitat que permet recollir les dades de les emissions dels principals focus emissors a Catalunya en temps real (tot i tractar-se d’un sistema implantat des de l’any 1992, no s’havia regulat fins ara). Aquestes dades s’obtenen mitjançant sistemes automàtics de mesurament (SAM) dels quals hauran de disposar determinades instal·lacions quan així ho estableixi la normativa aplicable.