El nostre company i soci, Jordi Arteaga Fuentes, ha assumit la direcció tècnica d’un cas davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què ha evidenciat amb èxit que l’Administració haurà d’acreditar danys mediambientals de manera clara i amb proves reals.

El febrer de 2021, el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 13 de Barcelona va ratificar la sanció de multa de 27.623,04 euros, així com una indemnització de 5.179,31 euros imposada per l’Agència Catalana de l’Aigua (demandada) a una mercantil (demandant) titular d’un dret d’aprofitament d’aigües subterrànies.

No obstant, una sentència recent, de 21 d’abril de 2022, de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ ha imposat a l’Administració l’obligació de demostrar l’existència d’un dany real infligit al medi ambient per tal de poder exigir al culpable el pagament d’una indemnització. La sentència assenyala que el dany al domini públic “no es pot presumir sinó que s’ha d’acreditar”.

En concordança amb la resolució administrativa, la societat anònima va ser considerada culpable de cometre una infracció administrativa de caràcter menys greu que consistia en excedir el volum d’aprofitament de les aigües fixat a la concessió d’aigües.

La sentència dictada considerava que la tipificació com a infracció menys greu resultava correcta atès que l’excés en l’ús d’aigua més enllà del que estableix el títol concessional implicava per se un dany per al domini públic hidràulic ja que l’aigua, sostenia, és un bé vital i limitat actualment.

Disconforme amb la declaració anterior, la mercantil responsable va recórrer en apel·lació argumentant que la decisió ja indicada havia aplicat una presumpció de danys mediambientals i havia obviat l’anàlisi dels fonaments de la demanda donant per fet que l’extracció d’aigües per sobre del nivell permès al títol concessional suposava per si mateix un dany al domini públic hidràulic.

Ara, la Sala Contenciosa Administrativa del TSJ de Catalunya atorga la raó a la mercantil recurrent i redueix la multa a exigir als 8.000 euros.

Segons l’opinió de Jordi, “l’Administració no es pot limitar a aplicar fórmules per valorar quantitativament els danys mediambientals concrets causats, perquè faltaria el pressupost previ de la prova d’un dany real”.

¡Llegeix la notícia completa, publicada per Economist & Jurist, fent clic aquí.