La realidad de la energía eólica marina en España
D'acord amb l'Agència Estatal de Meteorologia, la primera quinzena de juny de 2022 a Espanya ha sigut la més càlida des que hi ha registres, amb temperatures que continuarien sent extremes fins i tot en plena canícula. Per si això no fos suficient, l'estiu ha començat al nostre país en situació de sequera meteorològica, és a dir, a l'inici de l'època més seca de l'any hi ha ja una escassetat de precipitacions. Aquesta situació de desertificació suposa un problema que Espanya ha d'atallar.
Aquestes anomalies tèrmiques i pluvials, produïdes pel canvi climàtic, constitueixen el caldo de cultiu perfecte per a la gestació de catàstrofes naturals que, com els incendis, acceleren la desertificació de la superfície vegetal i degraden l' ecosistema. En tot cas, no podem obviar que la pèrdua de superfície fèrtil és també el resultat de l' explotació insostenible dels recursos naturals.
Atallar el problema de la desertificació no és una qüestió menor: a Espanya, el 74% del territori es troba en zones àrides, semiàrides i subhumides seques, és a dir, es troba sota risc de desertificació per motius climàtics. Per això, frenar l'avanç de la desertificació i potenciar la restauració hidrològic-forestal són dos objectius clau de la política mediambiental.
Ja l'any 2008 va ser aprovat (Ordre ARM/2444/2008, de 12 d'agost) el Programa d'Acció Nacional contra la Desertificació (PAND), l'objectiu del qual és "contribuir a l'assoliment del desenvolupament sostenible de les zones àrides, semiàrides i subhumides seques del territori nacional i, en particular, la prevenció o la reducció de la degradació de les terres, la rehabilitació de terres parcialment degradades i la recuperació de terres desertificades".
A l'empara del PAND, s' han impulsat diversos instruments, com inventaris i guies de sòls, per avaluar i preveure l' evolució de la desertificació. El PAND també ha desenvolupat accions de divulgació i conscienciació ciutadana i ha permès millorar la coordinació de les polítiques ambientals de les diferents Administracions públiques.
Tot i això, des de l'aprovació del PAND l'any 2008, el context internacional de protecció del medi ambient i de desenvolupament sostenible ha experimentat molts canvis. En aquest sentit, destaca especialment l'Acord de París, adoptat l'any 2015 i l'objectiu primordial del qual és limitar l'abast de l'escalfament global. L'Acord de París va ser reafirmat el 2021 pel Pacte de Glasgow per al clima.
A nivell europeu, cal esmentar el Pacte Verd Europeu, que persegueix adaptar els diferents sectors productius a la neutralitat climàtica; així com l'Estratègia de la Unió Europea per a la Protecció del Sòl, que estableix un marc d' actuació per protegir i restaurar els sòls i garantir que s' utilitzin de forma sostenible. Aquests dos instruments van ser promulgats per la Comissió Europea el 2019 i el 2021 respectivament.
No és controvertit, per tant, que el PAND ha quedat fins a cert punt obsolet. Per això, i a fi d'adequar el PAND a aquesta nova realitat, el Govern va aprovar el passat 21 de juny – gairebé quatre dies després d'haver-se celebrat el dia mundial de lluita contra la desertificació i la sequera– l'Estratègia Nacional de Lluita contra la Desertificació (ENLD).
L'ENLD proposa nombroses accions a executar fins a l'any 2030, entre les quals cal destacar (i) l'elaboració d'un pla de restauració de terrenys afectats per la desertificació; (ii) la confecció de l'atles de desertificació a Espanya; (iii) la creació d'organismes de lluita contra la desertificació; o (iv) l'impuls d'una llei de conservació i ús sostenible dels sòls. Està previst que les mesures contemplades a l'ENLD s'implementin a través de dos programes quadriennals.
L' enfocament del qual parteix l'ENLD, centrat en una correcta gestió del sòl, és sens dubte apropiat. Tanmateix, aquesta aproximació s' ha de completar amb actuacions materials en els àmbits forestal i hidrològic. A aquests efectes, Espanya compta també amb el Pla Nacional d' Actuacions Prioritàries de Restauració Hidrològic-Forestal, que constitueix el marc general per al desenvolupament de treballs de restauració, conservació i millora de la coberta vegetal protectora.
A més a més, i en línia amb l'objectiu principal de la Directiva Marc de l'Aigua, l'ENLD recull la necessitat d'assolir el bon estat –quantitatiu i qualitatiu– de les masses d'aigua superficial i subterrània. Si bé avui dia hi ha diferències substancials entre conques hidrogràfiques, les demarcacions de la zona mediterrània són les que pateixen un major estrès hídric i, per tant, les que són més vulnerables a la desertificació per aquest motiu.
En aquest sentit, l'ENLD destaca la rellevància de l'agricultura en la lluita contra la desertificació: no en va, al voltant del 80% de la demanda hídrica a Espanya es destina a regadius i usos agraris. Resulta, doncs, fonamental impulsar l'eficiència en l'ús de l'aigua en l'agricultura; en particular, mitjançant els processos de modernització de regadius. Des d' aquesta perspectiva, són els plans hidrològics de conca els que han d' articular el marc d' actuació de lluita contra la desertificació.
Més enllà de la formulació teòrica de programes, plans i estratègies per contenir l' avanç de la desertificació, és imprescindible que s' implementin mesures materials d' execució d'aquests instruments. A curt termini, les mesures que s'adoptin durant el tercer cicle de planificació hidrològica (2022-2027) determinaran en gran mesura l'èxit o el fracàs de la lluita contra la desertificació.