La Sentència del Tribunal Suprem núm. 1281/2021, de 29 d’octubre, ha establert que l’eficàcia de les autoritzacions administratives per a l’execució de projectes, però no la seva validesa, està supeditada a l’obtenció de la resta de permisos que siguin exigibles d’acord amb la normativa d’aplicació.

No són pocs els projectes, especialment aquells de major magnitud, l’execució dels quals requereix l’obtenció prèvia de nombroses autoritzacions (urbanística, ambiental, energètica, etc.) que són tramitades mitjançant complexos procediments administratius d’índole diversa.

Transitar per aquest embull de permisos administratius no sempre és fàcil. En un escenari ideal, els títols habilitants serien atorgats a través d’un únic procediment o, almenys, existiria una coordinació real i efectiva entre totes les Administracions involucrades. No obstant això, la realitat és molt més complexa i, sovint, l’avanç dels projectes es veu frustrat per mancar un o diversos dels permisos necessaris, resultat d’una deficient coordinació interadministrativa.

Aquesta situació, ja per si mateixa indesitjable, resulta particularment perjudicial quan les autoritzacions ja atorgades incorporen com a condició que el projecte s’executi en un termini determinat, sota l’amenaça de declarar la seva caducitat. Les llicències d’obres, en les quals és habitual establir terminis màxims per a iniciar i finalitzar els treballs, en constitueixen un cas paradigmàtic.

En aquests supòsits, el promotor està obligat a dur a terme el projecte dins del marge temporal indicat en la llicència que ja li ha estat atorgada. No obstant això, atès que és probable que no es disposi de la resta de títols habilitants necessaris en aquest termini, al final la llicència atorgada acaba caducant. Els perjudicis que aquesta situació genera són evidents.

Com ja s’ha dit, aquesta classe de disfuncions podria solucionar-se amb la unificació dels tràmits administratius en un sol procediment o, simplement, amb la deguda coordinació entre els organismes públics implicats. Però, avui dia, totes dues circumstàncies semblen estar, si més no, llunyanes.

En aquest context de inseguretat jurídica, la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1281/2021, de 29 d’octubre precisa quina és la relació existent entre els títols habilitants de diferent naturalesa.

En concret, la qüestió analitzada pel Tribunal Suprem en la citada Sentència consisteix a aclarir si l’omissió de l’aprovació d’un determinat pla urbanístic –i la consegüent absència de permisos urbanístics– pot provocar la nul·litat de l’autorització per a instal·lació d’energia elèctrica que ha estat obtinguda prèviament.

Per a resoldre la controvèrsia, l’Alt Tribunal es refereix al principi de separació de legislacions, en virtut del qual els diferents marcs normatius que regulen l’atorgament de les corresponents autoritzacions són independents entre si, com si fossin compartiments estancs. En altres paraules, la validesa d’una autorització que ha estat obtinguda de conformitat amb la seva respectiva normativa sectorial no queda condicionada a l’atorgament de la resta de permisos.

Doncs bé, en el cas resolt pel Tribunal Suprem, la normativa del sector elèctric no conté cap prescripció sobre que amb caràcter previ a l’atorgament de les autoritzacions administratives previstes en aquesta normativa hagi de ser aprovat l’instrument urbanístic corresponent, per la qual cosa les vicissituds urbanístiques són alienes a la validesa d’aquestes autoritzacions.

En conseqüència, el Tribunal Suprem declara la validesa de les autoritzacions que ja hagin estat concedides; al mateix temps que adverteix, això sí, que l’execució de la instal·lació projectada només es podrà realitzar quan el promotor compti amb tots els permisos necessaris. És l’eficàcia de les autoritzacions la que es condiciona a l’obtenció de totes elles, però no la seva validesa.

Així, sobre la base del principi de separació de legislacions, cal entendre que els terminis d’execució de projectes queden prorrogats de manera indefinida en la mesura en què no s’obtinguin totes les autoritzacions necessàries, ja que, mentrestant, els permisos ja atorgats –la validesa dels quals queda fora de tot dubte– no despleguen cap efecte.

En definitiva, mentre l’Administració no aposti veritablement per la simplificació dels tràmits i la coordinació entre organismes públics, els promotors poden fer valer aquesta interpretació jurisprudencial per a superar obstacles al desenvolupament de projectes i incrementar la seva seguretat jurídica.

També li pot interessar…

El Tribunal Suprem aclareix quan una notificació electrònica impedeix la caducitat del procediment.