Atribució de fons per al finançament del cànon de control d'abocaments.

De sobres és coneguda pels contribuents de la part catalana de les conques hidrogràfiques intercomunitàries (Ebre i Xúquer) l'anòmala situació que es va donant des de fa temps i que sembla no tenir fi: parlem del doble pagament tributari al qual han de fer front per l'abocament al domini públic hidràulic. D'una banda es veuen subjectes al cànon estatal de control d'abocaments (art. 113 del Text Refós de la Llei d'Aigües, TRLA) i per l'altra al cànon de l'aigua català (art. 62 i ss. Text Refós de la Llei d'Aigües de Catalunya, TRLAC). La jurisprudència no ha posat límit a aquesta situació, ja que ve entenent que no existeix doble imposició tributària perquè aquests cànons presenten “diferents fets imposables¹”.

Tanmateix, els fets imposables no deuen ser tan diferents quan la normativa estatal té establert que “quan un subjecte passiu del cànon de control d'abocaments estigui obligat a satisfer algun altre tribut vinculat a la protecció, millora i control del medi receptor establert per les Comunitats Autònomes en exercici de les seves competències, l'import corresponent a aquest tribut es podrà deduir o reduir de l'import a satisfer en concepte de cànon de control d'abocaments” i havia previst la creació d'un mecanisme de compensació, vehiculat mitjançant la signatura d'un conveni col·laboratiu entre el Ministeri competent en la matèria i l'Agència Catalana de l'Aigua (art. 113.8 TRLA)². O, molt recentment, en el dret català, la Llei 5/2020 de 29 d'abril, de mesures fiscals, va trobar una solució diferent introduint la Disposició Addicional 27ª al TRLAC, segons la qual:

Disposició addicional vint-i-setena. Atribucions de fons als contribuents de la part catalana de les conques compartides per al finançament del cànon de control d'abocaments.

1. L'Agència Catalana de l'Aigua atribueix als contribuents, de la part catalana de les conques hidrogràfiques intercomunitàries, els fons necessaris per a finançar el cost corresponent a l'import principal del cànon de control d'abocaments dels exercicis 2017 i següents que els hagi estat liquidat per l'Administració hidràulica competent i no els hagi estat prèviament restituït en aplicació de la disposició transitòria tretzena.

2. Els imports corresponents als períodes impositius de les anualitats 2017 i 2018 han de fer-se efectius durant l'any 2021».

A partir de la introducció d'aquest precepte, l'Agència Catalana de l'Aigua va quedar habilitada per a finançar el cost principal del cànon de control d'abocaments dels exercicis 2017 i següents que haguessin estat liquidats per les Confederacions Hidrogràfiques de l'Ebre o del Xúquer.

En la seva aplicació, l'Agència ha donat a conèixer a través de la seva pàgina web una convocatòria que porta per títol “Atribució de fons per al finançament del cànon de control d'abocaments³”. Aquesta atribució de fons, té per objecte compensar les liquidacions del cànon de control d'abocaments abonades pels contribuents de la part catalana de les conques hidrogràfiques intercomunitàries. És discutible si aquest anhelat mecanisme de compensació constitueix pròpiament una subvenció; segons el nostre criteri, només ho seria si atenguéssim a la jurisprudència que ha declarat que existeix l'obligació de suportar tots dos cànons.

Pel que fa a l'import, diu que serà “el necessari per a finançar el cànon de control d'abocaments dels exercicis 2017 a 2019 liquidats en els anys 2018-2020”, a excepció de la part ja restituïda amb anterioritat per l'Agència Catalana de l'Aigua. La suma d'aquests fons juntament amb la part ja restituïda per l'Agència, en cap cas pot superar el 100% de l'import del cànon corresponent a cada anualitat.

La convocatòria està oberta a “qualsevol persona física o jurídica que sigui subjecte passiu del cànon liquidat per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre o la del Xúquer per abocaments dins de Catalunya”. La publicació a la pàgina web de l’ACA assenyala com a dia límit per a la seva sol·licitud el 17 de maig de 2021, però, atès que la convocatòria no s'ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, és discutible que després d'aquesta data no puguin presentar-se sol·licituds de compensació.

L'Administració ha de vetllar perquè els interessats coneguin el contingut i abast dels actes que són del seu interès, perquè en el seu cas, puguin optar per actuar d'una forma o una altra. A aquests efectes, la mera publicació a la pàgina web no arriba a donar el compliment de publicitat necessari, per més que les empreses tinguin el deure de relacionar-se electrònicament amb les Administracions públiques.

Finalment i pel que respecta a la pregunta de qui podrà beneficiar-se d'aquest mecanisme, cal dir que serà tot aquell que hagi hagut d'abonar tots dos tributs durant el període assenyalat. Així s'infereix tant de la redacció de la norma com del mateix anunci en la pàgina web, que assenyala: “pot optar a les ajudes qualsevol persona física o jurídica que sigui subjecte passiu del cànon de control d'abocaments liquidats per la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre o la del Xúquer per abocaments d'aigües residuals a mitjans efectuats dins dels límits de Catalunya”.

Aquest mecanisme de compensació, sens dubte necessari, hauria de donar resposta a una situació que s'allarga en el temps: el doble pagament a què es veuen sotmesos els contribuents de la part catalana que efectuen abocaments en conques hidrogràfiques compartides. No obstant això, ha de lamentar-se que la proposta escollida imposi excessives càrregues als contribuents: sense anar més lluny, primer han d'abonar-se tots dos cànons per separat i posteriorment sol·licitar la “compensació” de l'estatal. Així mateix presenta una més que evident deficiència en la seva publicitat.

Però com l'optimista veu oportunitats en cada dificultat, si alguna cosa té en positiu la recent proposta –a falta del pertinent conveni interadministratiu- és que queda oberta la possibilitat de sol·licitar per part dels contribuents afectats la devolució de la part del cànon estatal que els correspongui.

¹ Entre d’altres: STSJ Aragó 330/2018 de 23 d’octubre; STSJ Catalunya 782/2017 de 21 de novembre; 730/2017 de 13 d’octubre i 181/2017 de 28 de febrer.

² Pel que coneixem, aquest conveni mai ha arribat a signar-se.