DECRET LLEI 5/2021, de 2 de febrer, pel qual s'aproven mesures urgents per a la implementació i gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del fons REACT-EU per a l'Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector

La Generalitat de Catalunya ha aprovat recentment el Decret Llei 5/2021, de 2 de febrer, que té per objecte introduir una sèrie de mesures que agilitzin i simplifiquin la gestió dels fons procedents del Mecanisme de Recuperació i Resiliència i del Fons REACT-EU. Tot això en coherència amb les previsions del Reial Decret Llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual es van aprovar mesures urgents per a la modernització de l’Administració Pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència¹. El contingut del Decret llei 5/2021 aborda els següents camps: (i) gestió pressupostària; (ii) subvencions i ajuts (iii) contractació pública; i (iv) convenis i consorcis.

(i) Gestió pressupostària.

Aquest recent Decret llei preveu un instrument de control i seguiment dels fons europeus destinats a crèdits pressupostaris. Així, l’article 4 disposa que els crèdits finançats amb càrrec a aquests fons hauran d’identificar-se amb un “codi de finançament específic”. Així mateix, les despeses imputades als diferents projectes hauran d’identificar-se mitjançant un “codi de referència únic” assignat per l’Autoritat de gestió nacional del programa, i un altre per l’entitat al que corresponguin. L’objectiu perseguit és el de garantir un sistema de control intern que vetlli per la prevenció d’irregularitats en l’aplicació dels fons de rescat. Per la seva banda, l’article 7 determina que es podran adquirir compromisos de despeses de caràcter pluriennal per a expedients finançats amb aquests fons de rescat. No obstant això, el termini no podrà allargar-se més enllà del 2026 per als fons procedents del Mecanisme per a la Recuperació i Resiliència, ni del 2023 per als procedents dels fons REACT-EU.

(ii) Subvencions i ajuts.

Pel que fa a les bases i convocatòries, es permet publicar de manera simultània les bases reguladores i la convocatòria de la subvenció –això sí, separadament- (art. 11.2.a), amb la finalitat d’agilitzar el procediment. En quant a la justificació de les subvencions, es permet substituir l’acreditació del compliment d’obligacions tributàries i amb la Seguretat Social per una simple declaració responsable, sempre que l’import de la subvenció sigui inferior a 10.000 € (art. 11.2.d).

(iii) Contractació pública.

Es potencien les consultes preliminars de mercat “per a afavorir la concurrència i participació de petites i mitjanes empreses i per a afavorir la presentació de solucions innovadores per part d’empreses emergents”, si bé aquestes no poden durar més d’un mes (article 15), per a no dilatar en el temps la licitació. Conforme a l’article 17.2, en la tramitació d’aquests contractes s’aplicarà la tramitació d’urgència prevista a l’art. 119 LCSP i, excepcionalment, si en l’expedient de contractació es justifica la impossibilitat de cobrir les necessitats per la via urgent ordinària, es podrà tramitar per la via del negociat sense publicitat per imperiosa urgència (ex. art. 168.b LCSP). També es preveu que per als contractes que hagin de ser autoritzats pel Govern de la Generalitat –concretament els recollits a l’article 45.3 apartat a) de la Llei 16/2008 de 23 de desembre de mesures fiscals i financeres, això és, els que superin els 12 milions d’euros-, la certificació conforme estan finançats a càrrec dels fons europeus serà suficient, no sent necessària l’emissió d’informe econòmic. Una altra de les particularitats és que s’introdueixen (article 16) una seguit de criteris a tenir en compte en l’elaboració dels plecs-tipus:

• En els contractes dividits en lots es procurarà establir una “limitació de licitació o adjudicació” respecte al nombre de lots per a afavorir l’accés de les PIMES.

• Es prioritzaran els criteris d’avaluació mitjançant fórmules i com a màxim el 35% correspondrà al preu -pels que es tramitin per obert simplificat o simplificat abreujat-, i el 50% pels que es tramitin per procediment obert o restringit.

• Hauran d’incorporar alguns dels criteris d’adjudicació i/o condicions especials d’execució, com per exemple, millores salarials o de les condicions laborals, estabilitat laboral, incorporació de persones en risc d’exclusió, etc.

• En cap cas s’admetrà la subcontractació de la prestació principal, donat el caràcter finalista i vinculat a la recuperació econòmica derivada de la pandèmia dels crèdits que financen aquests contractes.

• Hauran d’incorporar penalitats contractuals vinculades al compliment de les obligacions o fites de resultats per un import que pot arribar al 10% del preu del contracte.

• S’estableix com a requisit perquè sigui retornada la garantia definitiva al contractista, que l’òrgan competent de fiscalització de la UE accepti la sol·licitud de certificació presentada.

Especial esment mereix també l’èmfasi que se li dóna a la fase d’execució del contracte, doncs l’article 18 preveu expressament la creació d’una “Comissió Mixta de Seguiment”. Aquesta serà l’encarregada d’emetre informes consultius i recomanacions en fase d’execució. Així mateix es posa l’accent en la figura del responsable del contracte, al qual se li atribueixen tota una sèrie de funcions específiques a l’article 19. Finalment, cal destacar que l’article 20 atribueix a la direcció general competent en contractació pública de la Generalitat, la coordinació, assessorament i supervisió dels contractes públics finançats amb aquests fons i que aquestes mesures, en algun dels casos, no són exclusives del nivell autonòmic si no que poden ser aplicades per part dels ens locals; així l’article 16.3 en quant a l’elaboració de plecs tipus o el 18.2 en preveure la participació de representants d’entitats locals en la Comissió Mixta de Seguiment.

(iv) Convenis i consorcis.

Els articles 22 i següents del Decret Llei 5/2021 indiquen que en l’execució dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, s’ha de promoure la subscripció de convenis col·laboratius a fi de facilitar i agilitzar els procediments aplicables. Aquests convenis interadministratius o amb ens del sector privat, tindran caràcter preferent i una tramitació àgil i simplificada. Cal destacar que aquests es podran formalitzar de forma anticipada a l’exercici pressupostari en què hagin de tenir efectes i l’Administració podrà avançar fins al 50% de l’import total a percebre a fi de poder realitzar les actuacions preparatòries de les actuacions finançades. Una vegada formalitzats els convenis dels quals formi part la Generalitat o entitats del sector públic, aquests es publicaran en el Registre de convenis de col·laboració i cooperació de la Generalitat de Catalunya. Per la seva part, els consorcis de cooperació per a la gestió dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència poden tenir per funció: executar conjuntament projectes en sectors materials o serveis determinats, atorgament de línies d’ajuda a particulars, empreses o municipis, serveis d’assessorament jurídic i altres. La durada màxima d’aquests consorcis és de sis anys des de la seva constitució. Així mateix i tant per als fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència com per als Fons REACT-EU, es preveu l’establiment d’espais de diàleg que garanteixin la col·laboració del sector privat en el desenvolupament de les actuacions finançades per aquests capitals. ¹ En relació a aquest Reial Decret Llei 36/2020, recomanem consultar la nostra circular informativa: https://www.menendez-abogados.com/2021/01/20/novedades-y-modificaciones-en-materia-de-contratacion-publica-operadas-por-el-real-decreto-ley-36-2020-de-30-de-diciembre-por-el-que-se-aprueban-medidas-urgentes-para-la-modernizacion-de-la-administ/