El Tribunal Suprem estableix una nova doctrina en matèria de valoració de danys causats al domini públic hidràulic.

El 3 de desembre de 2013 el Ple del Tribunal Suprem ha dictat una sentència que ha confirmat el canvi de jurisprudència relativa a la valoració dels danys ocasionats al domini públic hidràulic (en endavant, DPH) als efectes de determinar la validesa de la sanció administrativa aplicable. Cal fer notar que aquest canvi coincideix amb el fet que des de l’Acord del Consell General del Poder Judicial de 9 d’octubre de 2012 sigui la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa, i no la Cinquena, la competent per a la resolució de les qüestions plantejades en matèria d’aigües.

La controvèrsia resolta per aquesta sentència és la relativa a la imposició de les sancions administratives establertes al Reial Decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, d’aprovació del Text Refós de la Llei d’Aigües (en endavant, TRLA) quan es causen danys al DPH (article 116.3).

Al respecte, el TRLA disposa que si l’òrgan sancionador constata una conducta en ell tipificada que ocasiona danys al DPH, ha de determinar el caràcter de la infracció (lleu, menys greu, greu o molt greu) mitjançant la valoració d’aquests danys i prèvia aprovació d’uns criteris generals aprovats a tals efectes. El redactat de l’article 326 del Reial Decret 849/1986, d’11 d’abril, que aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic (en endavant, RDPH), vigent fins el 21 de setembre de 2013 es pronunciava en el mateix sentit.

Doncs bé, la problemàtica sorgeix quan, davant la manca de criteris generals o tècnics de valoració dels danys al DPH fixats mitjançant una norma jurídica d’abast general, l’Administració incoa un expedient sancionador i, fent una valoració discrecional dels danys, qualifica la infracció i la sanciona.

Fins l’any 2012, una consolidada jurisprudència del Tribunal Suprem iniciada amb la sentència de 2 d’octubre de 2007 considerava que la garantia del principi de tipicitat de la potestat sancionadora requeria, imperativament, la regulació d’aquells criteris. Sense aquests, als administrats se’ls vedaria conèixer l’abast de les conductes il·lícites i per tant si les sancions aplicables serien les corresponents a les infraccions lleus (fins a 10.000€) o molt greus (fins a 1.000.000€). Com a conseqüència, el TS declarava nul·les les sancions imposades partint de valoracions realitzades en absència d’aquests criteris, en estimar que no estaven recolzades normativament i, per tant, contravenien els principis de tipicitat i de seguretat jurídica.

En canvi, a partir de les sentències d’11, 14 i 28 de juny i de 8 d’octubre de 2013 el TS abandona explícitament la posició anterior en interpretar que la tipicitat no inclou la determinació dels citats criteris (literalment, “las acciones constitutivas de infracción definidas en el artículo 116.3 del TRLA (…), no incorporan la exigencia de que sólo se tengan o consideren como daños al DPH los que hayan sido determinados con arreglo a los criterios generales previamente establecidos”). És a dir, que el principi de tipicitat es respecta amb la descripció dels comportaments prohibits i de les sancions que correspongui imposar.

Com a conseqüència d’aquesta nova doctrina a què s’adhereix la sentència del Ple ara comentada, la qualificació d’infraccions i sancions sustentada en una valoració de danys realitzada pel propi òrgan sancionador per a l’expedient concret de què es tracti, és vàlida sempre i quan inclogui “justificación y motivación suficiente para que la valoración pueda ser comprendida por el sancionado e impugnada ante los tribunales”, sens perjudici de l’elaboració de criteris de valoració.

La sentència, a mode d’obiter dicta, dóna a entendre que l’abast pràctic de la doctrina que fixa serà limitat degut a la promulgació del Reial Decret 670/2013, de 6 de setembre, pel qual es modifica el RDPH. En efecte, aquesta modificació estableix una regulació per a la valoració dels danys al DPH que distingeix entre danys ambientals i danys per captació il·legal. A la pràctica, però, aquest efecte no serà tan limitat perquè la nova redacció del RDPH es remet als plans hidrològics de conca als efectes de concretar l’abast dels danys per captació il·legal d’aigua atenent als tipus d’usos; i cal tenir present que cap dels plans hidrològics aprovats fins a dia d’avui incorpora el cost que suposa cada m³ d’aigua captat il·legalment.