Decret 152/2017, de 17 d’octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya

El Decret 152/2017, de 17 d’octubre, sobre la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya, publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya del passat  19 d’octubre de 2017, i en vigor a partir del 19 de gener de 2018, deroga el Decret 34/1996, de 6 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg de residus de Catalunya i el Decret 92/1999, de 6 d’abril, de modificació de l’anterior.

El Decret 152/2017 revisa la classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya amb l’objectiu de recollir l’experiència assolida en l’aplicació del Catàleg de residus de Catalunya, les normatives posteriors i els avenços en la gestió de residus derivats de l’estat de la tècnica; a la vegada que es vetlla i preserva el compliment de la jerarquia de gestió establerta a la normativa europea, a la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats i al Text refós de la Llei reguladora dels residus aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol. A partir de la seva entrada en vigor, els residus es classifiquen entre residus perillosos i no perillosos[1] i se’ls assigna un codi tot de conformitat amb el que estableix la Decisió 2000/532/CE. El Decret, a més, contempla per cada codi LER una o vàries vies de gestió, especificades en el seu Annex.

La gestió dels residus, a més de ser conforme a la via de gestió recollida a l’Annex del Decret, haurà de resultar conforme amb: (i) Les condicions de l’autorització, llicència ambiental o obligacions derivades del règim de comunicació; (ii) la jerarquia de gestió de residus del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus[2]; (iii) la guia tècnica sobre vies de gestió de residus que ha d’elaborar l’Agència de Residus de Catalunya en el termini d’un any des de l’entrada en vigor del Decret aquí comentat; i (iv) en cas que la via de gestió sigui la valorització energètica, els criteris tècnics establerts a l’art. 6 i els quals determinen en quines condicions les operacions d’incineració i coincineració es consideren operacions de valorització.

El Decret regula un procediment contradictori que s’iniciarà quan hi hagi un desacord entre el productor o posseïdor dels residus i l’Agència  sobre la classificació, la codificació o la via de gestió escollida pel primer. La tramitació és la següent:

-       L’ARC dicta una proposta de resolució que contingui la seva oposició al criteri plantejat i la proposició d’un de nou.

-       S’atorga un termini de 15 dies per tal que la persona productora o posseïdora formuli al·legacions.

-       Un cop valorades les al·legacions, el director de l’ARC resol l’assignació del codi, classificació o via de gestió correcta i aquesta s’ha de notificar en 3 mesos des de la data de notificació de la proposta de resolució, entenent-se la falta de resolució com a acceptació per part de l’ARC de la classificació, codificació o via de gestió proposada.

-       Contra aquesta resolució, es pot interposar recurs d’alçada.

El Decret contempla que l’incompliment de les seves disposicions es sancioni seguint les previsions del Text refós de la Llei reguladora dels residus a Catalunya.