L’Avantprojecte de llei de transició hídrica: el futur de la gestió de l’aigua a Catalunya
L’últim episodi de sequera que experimentà Catalunya en el període 2021-2024, el més greu registrat en els últims dos segles, ha exposat novament una de les vulnerabilitats més crítiques del territori que, tot apunta, serà més recorrent i més severa al llarg de les properes dècades degut a la inèrcia del canvi climàtic[i].
Davant d’aquesta perspectiva, l’executiu català es mostra decidit a oferir una resposta més contundent a la inseguretat hídrica estructural del nostre sistema, fortament condicionat per la pluviometria, mitjançant l’aprovació d’una nova llei amb la qual pretén articular una transició hídrica cap a “un model de gestió de l'aigua basat en la prevenció de l'ús, la seva circularitat en tots els àmbits de consum, la innovació tecnològica, la resiliència de les xarxes, la dotació de les infraestructures necessàries, la gestió dels boscos o la preservació dels recursos subterranis”[ii].
Així doncs, per mitjà de l’Acord de Govern de 14 d’abril de 2026 la Generalitat ha aprovat la memòria preliminar de l’Avantprojecte d’aquesta llei de transició hídrica, actualment en fase d’informació pública fins el 17 de juny de 2026.
Aquest document aporta alguns detalls sobre l’abast potencial del futur model de gestió integral de l’aigua a Catalunya i evidencia una ambició que va més enllà d’una mera reforma del sistema actual, apuntant a un “canvi de paradigma” en la manera com la societat gestiona, valora i governa l’aigua[iii].
A continuació, repassarem les principals propostes que ens ofereix aquesta memòria preliminar.
A. Un major protagonisme de l’Administració local
Un dels eixos que vertebren la proposta presentada a la memòria preliminar consisteix en reestructurar l’Administració hidràulica amb l’objectiu de reduir la complexitat institucional i, així, enfortir la governança.
En aquest sentit, es proposa la separació de funcions entre planificació, regulació i operació de la gestió de l’aigua, o la creació de nous organismes —p.ex. un regulador econòmic, un òrgan estable de cooperació entre Administracions territorials o un ens integrat enfocat a modernitzar el sistema de sanejament i augmentar la regeneració d’aigües residuals depurades.
No obstant això, és en el reforç del paper de les entitats locals dins del sistema de gestió hidrològica on la memòria posa un èmfasi especial.
Així les coses, identifica a l’Administració local com un agent essencial per abordar reptes estructurals com la desigualtat territorial o la degradació d’infraestructures de distribució, mitjançant, d’una banda, l’assumpció de noves obligacions i competències —per exemple, en matèria de digitalització, eficiència i modernització d’infraestructures— i, de l’altra, l’accés a instruments de cooperació i suport que reforçarien la seva capacitat d’actuació, configurant així “un model de gestió més proper al món local”.
Addicionalment, també es contempla la possibilitat d’incorporar al planejament urbanístic, competència municipal cabdal, criteris de gestió hídrica com la gestió d’aigües pluvials, la reutilització interna en els edificis o la previsió d’espais permeables obligatoris.
B. Noves eines econòmiques i de finançament
Un segon eix vertebrador de la memòria preliminar, gira entorn a un problema de capacitat econòmica. Les deficiències de finançament, la degradació i heterogeneïtat de les infraestructures de distribució, o les barreres d’inversió i la manca d’incentius, assegura la Generalitat, caracteritzen l’actual sistema i generen un “deute encobert”.
Així mateix, les reformes que es reputen necessàries per tal de millorar la resiliència i modernitzar les infraestructures —la memòria parla de sistemes de reutilització, plantes de tractament o mecanismes de recàrrega d’aqüífers— requeriran la mobilització d’un capital considerable, tant públic com privat.
Per aquestes raons, es proposa un sistema de recuperació de costos més exhaustiu que disgregui els components relatius a la captació, potabilització, distribució, depuració i regeneració de l’aigua, i introdueixi altres mesures com, per exemple, fórmules d’actualització automàtica, nous cànons sectorials vinculats a activitats intensives o contaminants, o mecanismes finalistes per destinar els ingressos a la protecció del recurs i a inversions estratègiques.
Encara que la memòria no hi fa referència expressa, part d’aquestes mesures podrien correspondre’s amb una responsabilitat ampliada del productor[iv] aplicable en l’àmbit de les aigües residuals. Aquesta qüestió, val a dir, en tot cas afectarà a la indústria farmacèutica i dels cosmètics[v] abans del 31 de desembre de 2028 en virtut de la normativa europea[vi] i, a més, la Comissió Europea està considerant la possibilitat d’ampliar aquestes obligacions a altres sectors[vii].
En qualsevol cas, el futur model es traduirà en una major individualització dels costos, cosa que implicarà, inevitablement, el seu increment per aquells subjectes més dependents dels recursos hídrics, com ho són l’agricultura o la indústria.
C. Planificació i digitalització
Finalment, la memòria també contempla la creació de nous instruments de planificació, encara que no dona detalls precisos sobre la seva naturalesa. En aquest sentit, parla d’establir objectius quantitatius per a cada demarcació i l’ús de tecnologies innovadores, com la digitalització de les xarxes i la detecció automàtica de fuites, que permetin disposar d’una informació més detallada i completa sobre l’estat de les infraestructures hídriques.
En matèria de planificació també s’estudiaran “criteris més estrictes d’eficiència”, això és, restriccions addicionals a la utilització dels recursos hídrics amb la introducció de, per exemple, consums màxims per sector, l’obligació de dur a terme auditories hídriques, la fixació de mínims d’aigua regenerada o la integració de sistemes de recàrrega d’aqüífers.
D. A mode de conclusió
La memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de transició hídrica no defineix amb exactitud quina serà l’orientació reguladora de la futura norma, sinó que, més aviat, es limita a constatar l’envergadura del repte a que s’enfronta Catalunya davant de la situació climàtica actual i es reafirma en la necessitat de repensar la manera en que regulem i gestionem l’aigua.
En aquest sentit, el contingut del que podria albergar aquesta nova Llei encara es troba en un estadi embrionari i, lluny de mostrar una certa delimitació, amb la memòria preliminar el promotor legislatiu llança una pluja d’idees que posa en perspectiva el ventall de reformes i de models possibles.
Es tracta d’una reforma normativa d’un potencial innovador considerable que, certament, introduirà canvis en la gestió dels nostres recursos hídrics i condicionarà, encara més, la disponibilitat de l’aigua i el desenvolupament dels sectors econòmics més intensius en el seu ús.
Amb tot, la llei de transició hídrica buscarà redefinir les obligacions dels particulars i de les Administracions a l’hora d’afrontar els reptes hidrològics presents i futurs, la certesa i magnitud dels quals posen en risc el teixit productiu del territori davant l’escenari de futurs episodis de sequera.
De moment, per això, la memòria preliminar no ens permet albirar amb claredat quina serà l’aproximació del Govern al model de gestió de l’aigua que necessita la Catalunya dels vuit milions en plena crisis climàtica. Caldrà esperar, per tant, el seu desenvolupament legislatiu per tenir-ne més detalls.
[i] Altava-Ortiz, V., Barrera-Escoda, A., Barnolas, M., Cortès, M., Assimenidis, S., Moré, J., Prohom, M. (2025). Anàlisi i context climàtic de la sequera 2021-2024. Servei Meteorològic de Catalunya. Nota d’estudi - 76. Document disponible aquí.
[ii] Així definia la Generalitat, per primera vegada, els possibles àmbits d’aquesta nova norma a l’Acord GOV/191/2024, de 27 d'agost, pel qual s'aprova l'Estratègia de la gestió de l'aigua i es determinen les mesures i actuacions per assolir la seguretat hídrica.
[iii] Generalitat de Catalunya. Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica. (2026) Transició hídrica. El repte ineludible. Document disponible aquí.
[iv] En virtut de la responsabilitat ampliada del productor o RAP els operadors econòmics s’han de fer càrrec íntegrament de l’organització i el finançament de la gestió dels seus residus o, en el sector de l’aigua, de les seves aigües residuals.
[v] Per més informació, vegin aquí el nostre article de 16 d’octubre de 2023, escrit per Jordi Arteaga, Soci de Menéndez & Asociados Abogados.
[vi] Concretament, en aplicació de la Directiva (UE) 2024/3019 del Parlament europeu i del Consell, de 27 de novembre de 2024, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes.
[vii] La recent Directiva (UE) 2026/805 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de març de 2026, ordena a la Comissió la elaboració d’un informe sobre la possibilitat d’incloure un mecanisme de RAP a la Directiva Marc de l’Aigua.