El marc regulador dels centres de processament de dades, en plena evolució
Els centres de processament de dades (CPD) s’han convertit en una infraestructura essencial per al desenvolupament de l’economia digital i, en particular, per a l’expansió de serveis intensius en dades i de la intel·ligència artificial. La implantació d’un centre de dades requereix, amb caràcter general, la tramitació dels diferents títols habilitants necessaris per a la construcció i posada en funcionament de la instal·lació. Per exemple, caldrà tenir en compte, en el seu cas, els permisos d’obres i d’activitat corresponents, el règim d’intervenció ambiental que resulti aplicable, o els permisos d’accés i connexió a la xarxa elèctrica.
En aquest context, la regulació específica dels CPD es troba en plena evolució. El resultat és un marc regulador en què conviuen instruments d’impuls de la implantació de centres de dades amb requisits cada vegada més exigents en matèria energètica, ambiental o de transparència.
La Directiva d’Eficiència Energètica i les seves normes de desenvolupament
A nivell europeu, l’article 12 de la Directiva (UE) 2023/1791 relativa a l'eficiència energètica i per la qual es modifica el Reglament (UE) 2023/955 (la “DEE”) regula obligacions específiques de transparència per als centres de dades amb una potència elèctrica demandada pels sistemes de tecnologies de la informació (TI) d’almenys 500 kW.
En concret, estableix que els Estats membres han d’exigir als propietaris i operadors que posin anualment a disposició del públic determinada informació sobre el centre i el seu rendiment, i aquesta informació s’ha de comunicar també a una base de dades europea de centres de dades. El Reglament Delegat (UE) 2024/1364, que el desenvolupa, concreta la informació i els indicadors de rendiment que s’han de comunicar a la base de dades europea (ReportENER).
També en desenvolupament de l’article 12 DEE, actualment s’estan tramitant dos projectes de reglament delegat.
El primer estableix un sistema comú de classificació de la Unió per als CPD segons la sostenibilitat dels centres en funció dels indicadors de rendiment establerts.[1] Fou presentat per la Comissió Europea el dia 21 de setembre de 2026 i es troba subjecte a un període de 2 mesos d’escrutini per part del Parlament i el Consell. Si no hi formulen objeccions, podrà ser publicat al DOUE per la seva entrada en vigor.[2]
El segon, encara en fase preparatòria, establirà estàndards mínims de rendiment comuns a nivell europeu. D’aquesta norma es troba oberta la convocatòria de recopilació de dades, en el marc de la qual es poden enviar aportacions fins el dia 14 de desembre de 2026.[3]
El projecte de Reial decret pel qual es regulen els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de resiliència i sobirania digital aplicables als centres de dades
A nivell estatal, recentment va finalitzar el tràmit d’audiència i informació pública del Projecte de Reial decret pel qual es regulen els requisits de sostenibilitat energètica, mediambiental i de resiliència i sobirania digital aplicables als centres de dades, que pretén introduir requisits importants al sector.
A més de transposar parcialment l’article 12 de la DEE, la nova norma desenvoluparà el mandat de la disposició addicional primera del Reial decret llei 7/2026, de 20 de març, pel qual s'aprova el Pla Integral de Resposta a la Crisi a l'Orient Mitjà, establint requisits de sostenibilitat, resiliència i sobirania digital per la connexió dels centres de dades a les xarxes de transport i distribució elèctriques. El mateix Reial decret llei ja havia introduït algunes modificacions rellevants.
El Reial decret s’aplicarà als centres o grups de centres de dades la potència d'accés o contractada dels quals sigui igual o superior a un megawatt (1 MW), als gestors de les xarxes de transport i distribució, i, en allò relatiu a les obligacions de publicitat, també als centres amb potència de tecnologia de la informació igual o superior a cinc-cents quilovats (500 kW). Queden exclosos de l’àmbit d’aplicació de la norma els centres destinats exclusivament als sectors de defensa, protecció civil i seguretat pública.
El Reial decret estableix requisits de resiliència i sobirania digital. L'entitat operadora ha d'estar establerta a la UE i les dades, metadades i registres de l'operació han de romandre en territori comunitari. També es preveu el control del suport prestat des de tercers països i la supervisió contractual de subcontractistes.
En matèria d’eficiència energètica i sostenibilitat en l’ús d’aigua, en relació amb el reglament delegat per a l'establiment d'un sistema d’etiquetatge per als centres de dades en tramitació, els centres hauran de complir els criteris d'eficàcia en l'ús de l'energia (PUE) i d'eficàcia en l'ús de l'aigua (WUE) corresponents a la classe “A” de l'escala europea. De forma transitòria, fins que aquests criteris siguin aprovats, s'estableixen valors màxims de PUE de 1,15 i de WUE de 0,1.
Resulten especialment rellevants els requisits d’addicionalitat i correlació horària que imposa. En relació al criteri d’addicionalitat, almenys el 80% del consum total s’haurà de cobrir mitjançant autoconsum o contractes de compra d’electricitat renovable a termini (PPA) amb productors renovables a Espanya, vinculats a instal·lacions posades en servei com a màxim 18 mesos abans a l’entrada en funcionament del centre. Per altra banda, el requisit de correlació horària exigirà que, cada hora, almenys el 80% del consum estigui cobert per una quantitat equivalent d’electricitat renovable generada durant aquella mateixa hora, evitant així que es compensi amb mitjanes anuals. Els contractes de PPA hauran de tenir una durada mínima de 10 anys i elevar-se a escriptura pública.
Finalment, es requerirà la recollida i publicació d’informació rellevant per al rendiment energètic, ús d’energies renovables, la petjada hídrica i la demanda. L'article 12 de la DEE obliga els centres de més de 500 kW de potència elèctrica demandada pels sistemes de tecnologies de la informació (TI) a posar determinada informació a disposició del públic, i preveu la seva comunicació a una base de dades europea. Aquest article és parcialment transposat pel Reial Decret, que estableix l’obligació de comunicar anualment determinada informació relativa a eficiència energètica i sostenibilitat[4] a la Direcció General de Planificació i Coordinació Energètica, la qual serà publicada.
D’altra banda, l’article 12 de la DEE insta als Estats membres a fomentar que els operadors adoptin les directrius de millors pràctiques del Codi de conducta de la UE per a centres de dades. En aquest sentit, el Reial decret exigeix una comunicació anual en la que s’expliqui si aquestes directrius s’han tingut en compte i com i, en cas que no, que se n’indiquin els motius.
El nou règim s’aplicaria a sol·licituds pendents i sol·licituds suspeses per un concurs de capacitat de demanda, així com a projectes amb permisos però que encara no comptin amb connexió a la xarxa. La planificació establerta pel Govern preveia inicialment aprovar el Reial decret aquest mes d’octubre[5], tot i que és incert si finalment serà així després de la convocatòria d’eleccions. Caldrà a més veure el contingut final de la norma a la vista de l’elevat nombre d’al·legacions presentades.
D’altra banda, mentre es preveu endurir els requisits en matèria de sostenibilitat, el passat 17 de setembre va publicar-se al BOE el Reial decret 731/2026, de 16 de setembre, pel qual es regula el Comitè d'Inversions Estratègiques i es desenvolupen els criteris i el procediment de declaració de projectes estratègics d'inversió, amb l’objectiu de fomentar el desenvolupament i donar prioritat així a certs projectes, en un context d’alta demanda de consum elèctric tecnològic. Aquesta norma també es dicta en desenvolupament del Reial decret llei 7/2026, de 20 de març.
Així, preveu que un projecte pugui ser declarat estratègic quan presenti rellevància econòmica per al país o la regió, en termes d’inversió o de creació d’ocupació, valorant-se també d’altres aspectes. Aquesta declaració permet, per exemple, gaudir de prioritat i agilització en la tramitació administrativa, de facilitats en l’accés i la connexió a la xarxa elèctrica o, fins i tot, de preferència en cas de concurrència amb altres consums.
Conclusions
La regulació específica dels centres de processament de dades es troba en un procés d’evolució en tots els nivells, afegint-se al marc de normes ja aplicables, des de normativa en matèria de ciberseguretat i servidors, a la legislació del sector elèctric o exigències mediambientals.
Aquest desenvolupament respon a la necessitat de conciliar dues finalitats que poden resultar complementàries, però que plantegen importants reptes pràctics: facilitar la implantació d’una infraestructura estratègica per a l’economia digital i, al mateix temps, gestionar-ne l’impacte energètic i ambiental.
Aquesta qüestió adquireix una rellevància especial en un context de creixement de la demanda digital i d’acceleració de la implantació de sistemes d’intel·ligència artificial, en què els centres de dades requereixen capacitat energètica i infraestructures associades. El principal repte és, per tant, trobar un equilibri entre ambdues finalitats que permeti acompanyar el creixement del sector sense obstaculitzar-ne el desenvolupament.
[1] https://energy.ec.europa.eu/publications/commission-delegated-regulation-establishing-common-union-rating-scheme-data-centres-and-annexes_en
[2] https://commission.europa.eu/news-and-media/news/making-data-centres-energy-efficient-thanks-new-eu-rating-system-2026-09-21_en
[3] https://ec.europa.eu/info/law/better-regulation/have-your-say/initiatives/19293-Centros-de-datos-en-Europa-normas-minimas-de-rendimiento_es
[4] La informació recollida en els annexos I i II del Reglament Delegat (UE) 2024/1364 de la Comissió.
[5] Conforme el Pla “IA360”, el qual també preveu, per exemple, la construcció d’una gigafactoria de Intel·ligència Artificial o l’impuls de la formació en IA. https://www.lamoncloa.gob.es/presidente/actividades/Documents/2026/20260920%20Plan%20IA360.pdf