El règim jurídic de les instal·lacions nuclears a Espanya
Aproximadament un 20% del total de la producció d'energia elèctrica a Espanya prové de reactors nuclears. En concret, actualment són set els reactors nuclears en operació al nostre país, distribuïts en cinc centrals diferents. Tot i la importància que l'energia nuclear té al mix energètic actual, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC) contempla la desaparició d'aquesta font a mitjà termini.
En particular, el PNIEC dibuixa un escenari de tancament esglaonat del parc nuclear, de manera que per al 2030 només quedin operatius tres dels set reactors nuclears i que, per al 2035, l'energia nuclear es converteixi en història a Espanya, sense cap reactor en funcionament.
Amb independència de la previsible extinció de l'energia nuclear a Espanya, mentre les centrals nuclears continuïn operatives, cal optimitzar-ne el funcionament i la seguretat. Per això, els reactors nuclears, com la resta d'instal·lacions nuclears (fàbriques de combustible nuclear, centres d'emmagatzematge de residus nuclears…) estan subjectes a una normativa de seguretat estricta i completa.
A Espanya, la Llei 25/1964, de 29 d'abril, sobre energia nuclear estableix el règim jurídic bàsic “de manera que es protegeixi adequadament persones, coses i medi ambient” (art. 1.a). En aquest sentit, el Consell de Seguretat Nuclear és l'única autoritat competent en matèria de seguretat nuclear i de protecció radiològica.
La Llei 25/1964 ha estat àmpliament desenvolupada per la via reglamentària. Cal destacar, en primer lloc, el Reial decret 1836/1999, de 3 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives. El Reglament vigent fixa un règim ambiciós d'autoritzacions administratives que abasten tot el cicle de vida de les instal·lacions nuclears. En concret, es preveuen autoritzacions diferents per a l'emplaçament, la construcció, l'explotació, la modificació, el canvi de titularitat, el desmantellament i el tancament de les instal·lacions, així com per a l'emmagatzematge temporal de substàncies nuclears.
El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO) ha elaborat el Projecte de Reial Decret pel qual s'aprova el Reglament sobre instal·lacions nuclears i radioactives, i altres activitats relacionades amb l'exposició a les radiacions ionitzants, que substituirà el vigent Reglament del 1999.
La norma projectada té la seva raó de ser, fonamentalment, en la transposició necessària de la Directiva 2013/59/Euratom, de 5 de desembre. Segons la norma europea, el termini per a la seva incorporació als ordenaments jurídics nacionals va finalitzar el 6 de febrer del 2018; és a dir, el retard en l'aprovació i l'entrada en vigor de la norma de transposició va camí de complir els cinc anys.
En essència, el nou Reglament suposa un increment de les càrregues administratives per als titulars d'instal·lacions i activitats incloses en el seu àmbit d'aplicació, en la mesura que s'hi afegeixen nous documents que han d'incloure les sol·licituds d'obtenció de les autoritzacions corresponents. Per exemple, en relació amb les autoritzacions de desmantellament de les instal·lacions nuclears, s'exigirà que la sol·licitud vagi acompanyada d'un pla de desmantellament de més abast que l'actualment requerit projecte de desmantellament.
El Reglament projectat també introdueix novetats en matèria d’acreditacions del personal de les instal·lacions, transports de material radioactiu i informació, control i inspecció de les activitats.
A data de publicació d'aquesta entrada, el projecte de Reial decret esmentat es troba en tràmit d'informació pública. El termini per formular al·legacions finalitza el 22 de novembre del 2022.
Les disposicions del Reglament sobre instal·lacions nuclears es complementen amb el Reial decret 1400/2018, del 23 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre seguretat nuclear en instal·lacions nuclears. En virtut d'això, la responsabilitat en matèria de seguretat nuclear recau sobre el titular de l'autorització, fins i tot per a les activitats realitzades per contractistes i subcontractistes que puguin afectar la seguretat de les instal·lacions.
El Reglament sobre seguretat nuclear estableix mesures concretes que el titular ha de complir en matèria d'emplaçament, disseny, construcció, posada en servei i desmantellament de la instal·lació nuclear. Les mesures van encaminades a un doble objectiu: (i) prevenir accidents i, en cas que es produeixin, atenuar-ne les conseqüències; i (ii) evitar emissions radioactives fora de l'emplaçament.
En aquest sentit, el Consell de Seguretat Nuclear publica les anomenades guies de seguretat, que són documents tècnics que no tenen caràcter obligatori, però constitueixen mètodes acceptats per aquest organisme per verificar el compliment dels requisits en matèria de seguretat nuclear i protecció radiològica. En altres paraules, l'adherència d'una instal·lació nuclear a les guies de seguretat eximeix el titular de demostrar l'adequació dels mètodes de seguretat nuclear.
Si les previsions del PNIEC es compleixen, l’energia nuclear a Espanya té els dies comptats. Tot i això, no és controvertit que no es poden escatimar esforços en matèria de seguretat nuclear. Per això, mentre hi hagi una sola instal·lació nuclear en funcionament, és fonamental que els titulars i operadors coneguin en profunditat la normativa reguladora i l'apliquin de manera rigorosa.