La simplificació de les obligacions empresarials en matèria de sostenibilitat i diligència deguda del primer “paquet òmnibus” de la UE
Des de febrer del 2025, la Comissió ha presentat al Consell i al Parlament Europeu diverses propostes de simplificació administrativa, amb l’objectiu de disminuir la càrrega i costos per les institucions i, a la vegada, de les empreses, reduint les obligacions de presentació d’informació i facilitant la tramitació de determinats procediments administratius.
Aquestes mesures s’han dividit en 10 propostes, que també s'anomenen «paquets òmnibus». Són els següents:
Sostenibilitat: simplificar les obligacions en matèria de presentació d’informació sobre sostenibilitat i aquelles en matèria de diligència deguda, així com millorar el Mecanisme d’Ajustament en Frontera per Carboni (MAFC) de la UE.
Inversions de la UE: implementar normativa més senzilla en relació a les inversions de la UE per tal de facilitar la mobilització de recursos.
Política Agrícola Comuna (PAC): reduir i simplificar la càrrega administrativa i els controls, i millorar el finançament.
Petites empreses de mitjana capitalització: impulsar la digitalització de la legislació sobre productes, introduint especificacions comunes, reduir les obligacions en matèria de manteniment de registres i posposar les obligacions de diligència deguda relacionades amb piles o bateries.
Defensa: impulsar i facilitar les adquisicions en matèria de defensa.
Substàncies químiques: reduir costos i procediments administratius.
Racionalitzar el marc legislatiu digital i els mecanismes d’implementació de la normativa d’intel·ligència artificial.
Medi ambient: accelerar els procediments d’avaluació ambiental, i simplificar la normativa sobre emissions industrials i les obligacions relatives a la responsabilitat ampliada del productor dels representants autoritzats.
Indústria automobilística: reduir costos per assolir una mobilitat neta.
Seguretat dels aliments i pinsos: reforçar el sector biotecnològic i simplificar les normes de desenvolupament de productes sanitaris.
El 26 de febrer de 2026 va publicar-se al Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) la Directiva (UE) 2026/470 del Parlament Europeu i del Consell, coneguda com a «Directiva Òmnibus I», relativa al primer dels paquets òmnibus.
Aquesta norma modifica les Directives 2006/43/CE, 2013/34/UE, (UE) 2022/2464 i (UE) 2024/1760, referents a obligacions per a les empreses en relació a comptabilitat, auditoria, informació sobre sostenibilitat i el diligència deguda en matèria de sostenibilitat.
Cal assenyalar que la transposició de la Directiva (UE) 2022/2464, sobre informació corporativa en matèria de sostenibilitat -coneguda com a CSRD- a Espanya està actualment pendent de finalització, així com la de la Directiva (UE) 2024/1760 sobre diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat (CSDDD o CS3D).
La Directiva Òmnibus I introdueix modificacions pel que fa a determinats requisits de presentació d'informació de les empreses i de diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat. La finalitat perseguida és la simplificació de les obligacions de les empreses en aquests àmbits.
En matèria d'informació sobre sostenibilitat, es redueix dràsticament l’àmbit d’aplicació, ja que els nous llindars, tant a nivell individual com consolidat, són considerablement més elevats: l'obligació de presentar informació exposant l’impacte de l’empresa en qüestions de sostenibilitat[1] s'aplicarà únicament a empreses que superin simultàniament un volum de negocis net superior a 450.000.000 euros i un número mitjà de 1.000 empleats durant l'exercici.
En casos excepcionals, en aquest informe en matèria de sostenibilitat, es permetrà a les empreses ometre informació que pugui perjudicar greument la seva situació comercial, així com la informació que pugui afectar al capital intel·lectual, la propietat intel·lectual i industrial, etcètera, de l’empresa.[2]
També es crea la figura de les “empreses protegides” per referir-se a empreses que no superin un número mitjà de 1.000 empleats i es trobin en la cadena de valor de l'empresa declarant, és a dir, aquella que estigui obligada a presentar la informació en matèria de sostenibilitat.
Les empreses declarants no podran exigir a les empreses protegides informació que excedeixi de la que s'especificarà en les noves normes d'aplicació voluntària que hauran de ser aprovades per la Comissió. Les empreses protegides tindran el dret legal de negar-se a facilitar informació que vagi més enllà d'aquests estàndards voluntaris.
Finalment, l’article 29 ter de la Directiva 2013/34/UE habilitava a la Comissió per adoptar, mitjançant actes delegats, normes sectorials de presentació d’informació, una facultat que la nova Directiva suprimeix.
Respecte a les obligacions en matèria de diligència deguda introduïdes per la Directiva (UE) 2024/1760, relatives a l’avaluació i prevenció de les afectacions de l’activitat de l’empresa sobre els drets humans i el medi ambient[3], també es modifiquen substancialment els llindars de subjecció. Les obligacions s’aplicaran a empreses amb més de 5.000 empleats (anteriorment, 1.000) i un volum de negocis mundial net superior a 1.500.000.000 d’euros (abans, 450.000.000 d’euros)[4].
En relació a aquestes obligacions, se suprimeix el règim específic de responsabilitat civil que establia la CSDDD per incompliment de les obligacions empresarials en matèria de diligència deguda[5] però, en contrapartida, s'exigeix als Estats membres que garanteixin que les víctimes tinguin dret a una indemnització íntegra conforme al seu Dret nacional quan una empresa sigui declarada responsable.
Per altra banda, s’eliminen també les disposicions que obligaven a les empreses a adoptar i aplicar un pla de transició per a la mitigació del canvi climàtic, per considerar-se que resulta desproporcionat i genera inseguretat jurídica.
La Directiva també introdueix modificacions en l’àmbit de la verificació raonable, un tipus d’auditoria en relació a la informació en matèria de sostenibilitat presentada per les empreses. S'amplia el termini per adoptar normes de verificació limitada fins a l'1 de juliol del 2027 i s'elimina el requisit d'adoptar normes de verificació raonable ordinària.
Finalment, la Directiva Òmnibus I va entrar en vigor el passat 18 de març del 2026, i les disposicions relatives les Directives 2006/43/CE, 2013/34/UE, i la CSRD s’hauran de transposar abans del 19 de març de 2027, mentre que el termini de transposició d’aquelles que afecten a la CSDDD finalitza el 26 de juliol de 2028 (encara que, amb caràcter general, les obligacions establertes per la CSDDD no seran aplicables fins un any més tard).
En conclusió, la Directiva Òmnibus I respon a la voluntat de reforçar la competitivitat internacional de les empreses europees mitjançant la reducció de càrregues administratives i costos de compliment, amb l’objectiu d’articular un enfocament més equilibrat entre les exigències de sostenibilitat i la viabilitat econòmica d’aquestes obligacions. Amb tot, l'efectivitat d'aquestes mesures dependrà també de la seva incorporació adequada als ordenaments interns, essent especialment rellevant en el cas d'Espanya, que parteix amb retard en la transposició de la CSRD i la CSDDD, fet que exigirà un esforç normatiu a curt termini per garantir la coherència i l'eficàcia del marc regulador.
[1] Obligació continguda en l’article 19 bis, apartat 1, de la Directiva 2013/34/UE.
[2] Modificació que s’introdueix a l’article 19 bis, apartat 3, de la Directiva 2013/34/UE.
[3] Les disposicions de la Directiva (UE) 2024/1760 imposen l’obligació d’identificar, prevenir, mitigar i reparar els efectes negatius reals o potencials que les seves operacions, les de les seves filials i les dels seus socis comercials puguin causar en els drets humans i en el medi ambient, al llarg de la seva cadena d'activitats.
[4] Modificant-se l’article 2, relatiu a l’àmbit d’aplicació de la Directiva.
[5] Règim establert en l’article 29 de la Directiva (UE) 2024/1760 que s’elimina, d’acord amb l’exposició de motius de la Directiva Òmnibus I, per tal de “complir millor el principi de subsidiarietat”.