Al BOE de data 19 d’octubre de 2013 s’ha publicat el Reial Decret 815/2013, de 18 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament d’emissions industrials i de desenvolupament de la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació, en vigor des del dia 20 del mateix mes.

El dictat d’aquesta nova norma forma part del procés de transposició a l’ordenament jurídic estatal de la Directiva 2010/75/CE, de 24 de novembre, sobre les emissions industrials; procés que es va començar amb l’aprovació, en el mes de juny passat, de la Llei 5/2013, d’11 de juny, pel qual es modifiquen la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació i la Llei 22/2011, de 28 de juliol, de residus i sòls contaminats.

Aquest Reial Decret desenvolupa la regulació relativa a la prevenció i control integrats de la contaminació (Capítols I a III) i al mateix temps incorpora disposicions relatives a la incineració i coincineració de residus (Capítol IV) i a les grans instal·lacions de combustió (Capítol V). Cal remarcar la derogació que conté dels Reials Decrets vigents fins al moment de desenvolupament de la Llei 16/2002 i de desenvolupament de la Directiva 2000/76/CE relativa a la incineració dels residus.

Són aspectes destacables d’aquest Reial Decret, pel què fa al règim de l’autorització ambiental, el procediment d’atorgament d’autorització ambiental quan s’aboquen aigües residuals a conques gestionades per l’Administració General de l’Estat, l’intent d’integració de la tramitació de la declaració d’impacte ambiental amb la tramitació de l’autorització ambiental, la regulació dels criteris de modificació substancial d’una activitat i del procediment aplicable a aquests supòsits, i les condicions per a l’inici de l’activitat – s’exigeix únicament una declaració responsable, sense necessitat d’haver de superar un control inicial –, el seu cessament temporal i el tancament de les instal·lacions. Són destacables també les regulacions sobre l’actuació inspectora (planificació, documentació i publicitat).

En referència al règim de la incineració i coincineració, el Reial Decret regula el seu àmbit d’aplicació, relacionant les instal·lacions a les quals s’aplica i també relacionant les instal·lacions a les que no s’aplica, el tipus d’autorització al que queden subjectes aquestes instal·lacions (autorització ambiental o autorització de gestió de residus, segons s’inclogui o no a l’Annex I de la Llei 16/2002) i regula també el contingut de la sol·licitud de la instal·lació, de les autoritzacions, les condicions de disseny, equipament, construcció i explotació, fixa els valors límits d’emissió a l’atmosfera i també els valors límit d’emissió a les aigües, així com qüestions relacionades amb els mesuraments, entre altres.

El Reial Decret acaba regulant certs aspectes relatius a les grans instal·lacions de combustió com són els valors límit d’emissió, un pla nacional de transició per aquelles instal·lacions l’autorització substantiva de les quals hagi estat atorgada amb anterioritat al 27 de novembre de 2002 i un conjunt de supòsits d’exempcions dels límits d’emissió, entre altres.

La rellevància d’aquest Reial Decret en el marc de les activitats i/o instal·lacions subjectes a la prevenció i control integrats de la contaminació és indubtable, i encara més atès el seu caràcter de bàsic, expressament reconegut (Disposició Final Cinquena). Aquest caràcter bàsic implica que les diferents normatives autonòmiques s’hauran d’adaptar al seu contingut sense perjudici, això sí, que puguin contemplar normes addicionals de protecció ambiental.