El passat el 25 de març va aparèixer publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat el Reial Decret (RD) 198/2015, de 23 de març, pel qual es desenvolupa l’article 112  bis del text refós de la Llei d’Aigües i es regula el cànon per la utilització de les aigües continentals per a la producció d’energia elèctrica a les demarcacions intercomunitàries.

Es tracta d’un cànon d’aplicació a les centrals hidroelèctriques que es troben en conques intercomunitàries (rius que passen per més d’una Comunitat Autònoma).

El RD preveu que la base imposable serà el valor econòmic de l’energia produïda, és a dir, la retribució total que obtingui el contribuent.

El tipus de gravamen és del 22%, reduït en un 90% per a les centrals hidroelèctriques amb potència igual o inferior a 50 MW. El RD preveu determinades particularitats per les centrals hidroelèctriques de bombeig (article 8).

Segons estableix la Disposició Addicional primera del RD, l’Administració competent en cada cas revisarà per a la seva adaptació les concessions administratives. Aquest concepte d´ “adaptació” no està contemplat en la normativa d’aigües, per la qual cosa  serà complex en la pràctica. El mateix RD també preveu que els que fossin  concessionaris d’aprofitaments hidroelèctrics a l’entrada en vigor de la citada Llei, estaran obligats al pagament del cànon per utilització de les aigües continentals per a la producció d’energia elèctrica des de l’1 de gener de 2013, sense necessitat d’adaptar les concessions. Aquesta previsió de cobrar el cànon sense prèviament adaptar les concessions no es contemplava en la Llei 15/2012, de 27 de desembre, de mesures fiscals per a la sostenibilitat energètica, que va ser la que va crear el referit cànon per utilització de les aigües continentals per a la producció d’energia elèctrica.

L’obligació de presentar l’autoliquidació corresponent a l’any 2013 finalitza el proper dia 27 d’abril de 2015, i la corresponent a l’any 2014, el 19 de maig de 2015.

Tot això sense perjudici que es puguin iniciar en determinats supòsits, els mecanismes oportuns per a la seva impugnació, sobre la base de la doble tributació que en alguns casos podria suposar el pagament d’aquest cànon, així com per la impossibilitat d’aplicar aquesta taxa sense que s’hagin adaptat les concessions, tal com preveu la Llei que va crear el cànon.