El passat 5 de gener de 2017 es va publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el Decret 1/2017, de 3 de gener, pel qual s’aprova el Pla de Gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021. Segons s’estableix específicament en el mateix, el Decret entra en vigor l’endemà de la seva publicació en el DOGC. En tot cas, cal advertir que tant els plans hidrològics de conques intercomunitàries, com els de conques intracomunitàries, requereixen l’aprovació per part del Govern de l’Estat. L’aprovació d’aquest Pla, d’especial interès per als titulars i/o futurs titulars de concessions d’aprofitament d’aigües ubicats dins del districte de conca fluvial de Catalunya, deixa sense efectes el contingut normatiu del Pla de Gestió aprovat per al període 2010-2015, així com les determinacions normatives tercera i vuitena del Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya de 2006. Entre d’altres previsions, destaquen els arts. 17 i següents del nou Pla dedicats als cabals ecològics o de manteniment, que preveuen que: • Per a les concessions d’aprofitament d’aigües superficials atorgades amb posterioritat a l’entrada en vigor del nou Pla, s’hauran de respectar els cabals ecològics fixats al Pla sectorial de cabals de manteniment de les conques internes de Catalunya. Aquests cabals també seran d’aplicació en el cas que es sol·liciti la modificació d’una concessió preexistent amb increment del cabal concessional. En aquest darrer cas, en l’article 17.3 es preveu que en cas de que la persona titular sol·liciti l’inici del procés de concertació, els cabals de manteniment a implantar podran ser els previstos en el Pla de gestió (i no els del Pla sectorial). • Per a les concessions d’aigües atorgades amb anterioritat a l’entrada en vigor del nou Pla, que no tinguin implantat un cabal ecològic o que aquest sigui inferior al previst al Pla de Gestió aprovat, els cabals ecològics a tenir en consideració seran els fixats a l’annex 3.1.a, essent d’obligat compliment a partir de l’1 de juny de 2020, o bé a partir de l’1 de juny de 2018 per a determinades masses d’aigua (les relacionades en l’annex 3.1.d). En el Pla de gestió sotmès a informació pública no s’establia aquesta distinció entre les concessions atorgades amb anterioritat o amb posterioritat al Pla, i es preveia la derogació del Pla sectorial de cabals de manteniment de l’any 2006. Per altra banda, està previst també que amb l’entrada en vigor del nou Pla, l’Agència Catalana de l’Aigua iniciï un procés de concertació amb els titulars dels aprofitaments d’aigües amb l’objectiu d’incorporar els nous cabals de manteniment als corresponents títols concessionals, prèvia revisió per l’Administració de les concessions d’aigües atorgades i, en el seu cas, de l’oportuna indemnització als seus titulars de conformitat amb el previst per la normativa i la jurisprudència actuals. En aquest procés de concertació es podrà ampliar el cabal màxim concessional, el termini concessional o es podrà flexibilitzar el règim d’explotació. El nou Pla preveu alhora que el règim de cabals ecològics en els trams del riu on s’ubiquin les infraestructures de regulació i retenció de cabals relacionades en l’annex 3.2.a, s’haurà de completar amb un cabal generador i amb una taxa de canvi, segons el previst a l’annex 3.2.b. Pel que fa al control del règim de cabals de manteniment, s’imposa pel nou Pla l’obligació que tenen els titulars de concessions d’instal·lar en les seves captacions sistemes de control (establerts en el propi Pla) per tal de garantir el compliment de dit règim si en el condicionat concessional s’ha imposat l’obligació expressa de respectar un concret cabal de manteniment. En l’article 21 s’estableixen els supòsits en els que s’entén que es compleix el règim de cabals ecològics i les taxes de canvi. En relació amb aquest aspecte cal tenir en compte la redacció de l’article 49 quinquies, apartat segon, de la reforma del Reglament del Domini Públic Hidràulic, per Reial Decret 638/2016, de 9 de desembre, que estableix els supòsits en els que es produeix un incompliment del règim de cabals de manteniment, i que té caràcter de legislació bàsica (segons allò previst en la Disposició Final primera del RD 638/2016). Respecte a les mesures de control dels aprofitaments d’aigües, en l’article 34 del Pla aprovat s’estableix l’obligació de les persones titulars d’aprofitaments d’aigües de comunicar a l’Agència Catalana de l’Aigua les característiques dels dispositius de mesura de cabals utilitzats, sense que s’especifiquin quins són els sistemes. Sobre aquesta qüestió, s’ha d’indicar que segons el previst en l’article 55.4 del Text refós de la Llei d’Aigües, l’Administració hidràulica determinarà amb caràcter general els sistemes de control efectiu de cabals. En el Pla aprovat també s’estableix que en el cas que en un aprofitament hi hagi un connector fluvial, la totalitat o part del cabal ecològic a respectar haurà de circular pel referit connector. Es preveu també que en els trams on se superi una densitat d’una captació superficial cada dos quilòmetres de riu, només es podrà autoritzar la construcció de nous assuts en situacions “degudament justificades per l’interès general o la millora ambiental”. Serà d’especial rellevància per als futurs concessionaris l’establert en l’art. 23 del nou Pla, relatiu a l’ordre de preferència dels diferents usos a l’hora d’atorgar les concessions; en els arts. 28 i següents, relatius a l’assignació i reserva de recursos per als diferents sistemes que conformen el districte de conca fluvial de Catalunya, si bé convé destacar que no s’incorporen assignacions específiques per a l’ús hidroelèctric; així com l’establert en els arts. 33 i següents, encarregats de desenvolupar els criteris per a l’atorgament, modificació i revisió de concessions per a l’aprofitament d’aigües superficials i subterrànies, criteris a tenir també en consideració pels concessionaris actuals. Del contingut d’aquests preceptes en destaca el següent: • El nou Pla estableix que el termini màxim concessional serà de 50 anys per a l’abastament a població, i de 25 anys per a la resta d’usos. • S’imposen les obligacions que tenen els titulars d’aprofitament d’aigües de comunicar a l’Agència Catalana de l’Aigua les característiques dels dispositius de mesura de cabals d’aigua utilitzats, i d’instal·lar i mantenir altres sistemes per tal de verificar i garantir el compliment del condicionat concessional. • En particular, i per als aprofitaments destinats a l’ús hidroelèctric (minicentrals), es prohibeix alterar el règim fluent mitjançant l’embassament d’aigua, tret que estigui previst així en el condicionat concessional en el cas de concessions ja atorgades a l’entrada en vigor del nou Pla. Així mateix, en els arts. 52 a 57 del Pla s’habiliten els criteris per a l’atorgament de títols per a la utilització o ocupació d’altres béns de domini públic hidràulic, amb destí per exemple a l’extracció d’àrids o a la implantació d’activitats que suposin el risc d’introducció d’espècies exòtiques invasores. Pel que fa a la protecció de l’estat qualitatiu de les masses d’aigua regulada en els arts. 58 a 65 del nou Pla, destaca l’establiment de criteris per a l’atorgament d’autoritzacions d’abocaments d’aigües, essent d’especial interès els criteris fixats en l’art. 60 per tal d’atorgar, modificar o renovar l’autorització d’abocament d’aigües residuals procedents de polígons industrials. Per últim, destaquen els articles 66 i següents del nou Pla, en els quals s’estableixen els criteris a tenir en consideració a l’hora d’atorgar autoritzacions i/o concessions relatives al règim d’usos de l’espai fluvial.