L’Ordre de recent publicació conté, per una banda, una modificació de l’Annex de l’Ordre ARM/1783/2011, de 22 de juny, relatiu a l’ordre de prioritat de les activitats obligades a constituir garanties financeres de conformitat amb el que estableix la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de Responsabilitat Mediambiental, i, per l’altra banda, l’establiment d’una data per tenir constituïdes les garanties financeres per les activitats classificades amb nivell de prioritat 1 i 2. La modificació de l’Annex de l’Ordre ARM/1783/2011 respon, principalment, a la necessitat d’adaptar-lo a les modificacions que la Directiva d’Emissions Industrials (DEI) va suposar per la catalogació de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada. Paral·lelament, s’eliminen de l’Annex les activitats de gestió de residus que no estan subjectes a autorització ambiental integrada. Amb aquests canvis, doncs, queden obligats a disposar de garanties financeres, els operadors SEVESO, les instal·lacions subjectes al Real Decret Legislatiu 1/2016 (DEI) i les instal·lacions de residus miners classificades com de categoria A. L’Annex atribueix a cadascuna d’aquestes activitats un nivell de prioritat 1, 2 o 3 en relació a l’obligació d’haver de constituir una garantia financera. L’Ordre de recent publicació fixa també un termini màxim per a l’entrada en vigor d’aquesta obligació: el 31 d’octubre de 2018 per les activitats que tenen assignat el nivell de prioritat 1 i el 31 d’octubre de 2019 per les que tenen assignat el nivell de prioritat 2. L’Ordre no determina encara cap termini màxim per les activitats que tenen assignat el nivell de prioritat 3. Per tant, els titulars de les activitats incloses a l’Annex III de la Llei 26/2007, en primer lloc, hauran de comprovar quin és el nivell de prioritat que tenen atribuïda. Si tenen atribuït el nivell de prioritat 1 o 2 hauran de prendre en consideració les dates exposades en l’apartat anterior. Si s’inclouen en el nivell de prioritat 3, hauran d’esperar una nova Ordre Ministerial que fixi la data a partir de la qual els serà exigible el compliment de l’obligació de constituir la garantia financera. En segon lloc, hauran de dur a terme un anàlisi de riscos mediambientals que permeti calcular l’import de la garantia financera. Aquest anàlisi de riscos l’haurà de fer o bé el mateix operador o bé un tercer contractat per aquest, d’acord amb la metodologia de la norma UNE 150.008 d’anàlisi i avaluació del risc ambiental o d’una altra d’equivalent a aquesta, sempre tenint en compte els criteris del Reial Decret 2090/2008, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament parcial de la Llei 26/2007. Els models d’informe de riscos ambientals tipus (MIRAT), les guies metodològiques i les taules barems que voluntàriament hagin realitzat els diferents sectors industrials amb l’objectiu de facilitar l’avaluació dels escenaris de risc dels operadors, només podran ser utilitzats si prèviament han estat informats favorablement per la Comissió tècnica de prevenció i reparació de danys mediambientals del Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient. Aquesta és la llista de MIRAT, guies i taules de barems informades a dia d’avui. El Ministeri ha elaborat també una metodologia i una aplicació informàtica del Model d’oferta de responsabilitat ambiental (MORA), per tal que, un cop dut a terme l’anàlisi dels riscos ambientals, els operadors puguin monetitzar més fàcilment els danys associats a tals riscos. En tercer lloc, a partir del resultat de l’anàlisi de riscos mediambientals, els operadors hauran de determinar si concorren els supòsits d’exempció de l’obligació de constituir garantia financera. Aquests supòsits són els següents: (i) que la reparació dels danys ambientals de l’activitat es calculin en una quantitat inferior a 300.000 euros; i (ii) que aquesta mateixa reparació es calculi en una quantia d’entre 300.000 i 2.000.000 d’euros però l’operador pugui acreditar l’adhesió de forma permanent i continuada bé al sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental (EMAS) bé al sistema de gestió mediambiental UNE-EN ISO 14001 vigent (art. 28 LLei 26/2007[1]). Si el resultat és l’exempció de l’obligació de constituir (que no de determinar) la garantia financera, el titular de l’activitat haurà de remetre una declaració responsable a l’òrgan competent en matèria de responsabilitat ambiental d’acord amb el model normalitzat contingut a l’Annex IV.2 del Reial Decret 2090/2008, que acrediti el compliment de l’obligació d’haver efectuat l’anàlisi de riscos mediambientals. Si, pel contrari, el resultat de l’anàlisi de riscos comporta l’obligació de constituir l’esmentada garantia, una vegada aquesta hagi estat constituïda, l’operador haurà de presentar una declaració responsable a l’òrgan competent seguint el model normalitzat de l’Annex IV.2 del Reial Decret 2090/2008 per tal d’acreditar-ho. [1] A banda dels anteriors, l’art. 28 inclou com a supòsits d’exempció: (i) La utilització dels productes fitosanitaris i biocides amb finalitats agropecuàries i forestals; (ii) Les activitats dels operadors l’exempció dels quals s’estableixi reglamentàriament atès el seu escàs potencial per generar danys mediambientals i baix nivell d’accidentalitat.