S’ha publicat al BOE de 30 de gener de 2018 “l’Ordre ETU/66/2018, de 26 de gener, per la qual es fixen els tributs i recàrrecs considerats a l’efecte dels suplements territorials i es desenvolupa el mecanisme per obtenir la informació necessària per a la fixació dels suplements territorials en relació amb els peatges d’accés d’energia elèctrica corresponents a l’exercici 2013″. Aquesta Ordre és la resposta del MINETAD (Ministeri d’Energia, Turisme i Agència Digital) al requeriment del Tribunal Suprem pel qual se li intimava a executar les seves sentències d’11 de juny de 2014 i de 22 de setembre de 2016 en un termini de 3 mesos (Interlocutòries de 10 de març de 2017 i de 5 de juny de 2017). Les esmentades sentències van anul·lar parcialment les Ordres que van establir els peatges d’accés de l’any 2013 (Ordre IET/221/2013, de 23 de gener i Ordre IET/1491/2013, d’1 d’agost) per no incorporar els suplements territorials que exigia la llavors en vigor Llei 54/1997, de 27 de novembre, del Sector Elèctric, en el seu art. 17.4. Concretament, aquest precepte, en la redacció donada per l’art. 38 del Reial Decret-llei 20/2012, de 13 de juliol, establia que “En cas que les activitats o instal·lacions destinades al subministrament elèctric siguin gravades, directament o indirectament, amb tributs propis de les Comunitats Autònomes o recàrrecs sobre tributs estatals, al peatge d’accés se li ha d’incloure un suplement territorial que ha de cobrir la totalitat del sobrecost provocat per aquest tribut o recàrrec i que ha de ser abonat pels consumidors ubicats a l’àmbit territorial de la Comunitat Autònoma respectiva”. Malgrat que el Tribunal Constitucional, mitjançant la seva sentència núm.136/2015, d’11 de juny de 2015, va declarar la inconstitucionalitat i nul·litat de l’esmentat art.38 per no concórrer l’extraordinària i urgent necessitat justificativa de la modificació de l’art. 17.4 per la via de la legislació d’urgència, el Tribunal Suprem (Interlocutòria de 23 de febrer de 2016) no va apreciar impossibilitat d’executar les sentències que anul·laven les Ordres de peatges del 2013 i va retreure a l’Administració que des de la seva sentència d’11 de juny de 2014 havia transcorregut un any fins que es va dictar la sentència del Tribunal Constitucional, període durant el qual l’Administració no havia realitzat les actuacions tendents al compliment de la decisió malgrat que se li havia requerit per a això. Al BOE de 26 de gener de 2017 es va publicar l”Ordre ETU/35/2017, de 23 de gener, per la qual s’estableixen els suplements territorials a les Comunitats Autònomes de Catalunya, la Rioja, Castella – la Manxa i Comunitat Valenciana, en relació amb els peatges d’accés d’energia elèctrica corresponents a l’exercici 2013”, que donava compliment parcial a les esmentades sentències. La pròpia Exposició de motius de l’Ordre reconeix que aquesta és incompleta ja que només es refereix als suplements territorials de determinades Comunitats Autònomes i respecte als que regula, la informació de la qual es disposa, s’afirma, tampoc és completa. La citada Ordre preveia que, a mesura que la informació rebuda ho permetés, es procediria a l’establiment dels suplements territorials per a la resta de Comunitats Autònomes i, respecte als ja aprovats, “si en finalitzar les oportunes liquidacions, l’organisme encarregat de les mateixes disposés d’informació addicional que evidenciés que s’ha incorregut en error en la determinació dels suplements territorials, podrà aprovar-se, com a conseqüència d’aquesta informació, una nova ordre que els modifiqui, establint els mecanismes per a la regularització de les quantitats que ja hagin estat objecte de facturació”. El MINETAD justifica la dilació i el compliment parcial a una manca de col·laboració de les Comunitats Autònomes en la tramesa de la informació necessària per elaborar la preceptiva Ordre. Concretament, segons el Ministeri, aquest no disposa de la informació desagregada per activitats gravades pels respectius tributs. No obstant això, per el Tribunal Suprem no hi ha excusa i declara que és responsabilitat del Ministeri elaborar la disposició procedent amb els mitjans i informació dels què disposa, reiterant, si escau, la sol·licitud d’informació a les Comunitats Autònomes. Davant el requeriment del Tribunal Suprem, el Ministeri ha optat per canalitzar la seva sol·licitud d’informació a través dels subjectes que van suportar els tributs autonòmics. L’Ordre ETU/66/2018, de 26 de gener, pretén completar les dades que disposava de les Comunitats Autònomes de Catalunya, la Rioja, Castella- la Manxa i Comunitat Valenciana i obtenir les necessàries de la resta de Comunitats Autònomes de les que no s’ha obtingut prou informació (Andalusia, Cantàbria, Castella i Lleó, Comunitat Foral de Navarra, Illes Balears, Illes Canàries i Principat d’Astúries). Per a això, l’Ordre preveu que siguin els subjectes passius dels tributs que haguessin desenvolupat activitats amb retribució regulada destinades al subministrament elèctric activitats de transport d’energia elèctrica, distribució d’energia elèctrica, producció a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus, amb règim primat, i producció en els sistemes elèctrics en els territoris no peninsulars amb règim retributiu addicional durant l’exercici 2013 els que sol·licitin a la Comunitat Autònoma l’emissió d’un certificat on consti el subjecte passiu, tributs liquidats i quantitats abonades en l’exercici 2013 per a cada tribut. La pròpia Ordre incorpora un model de sol·licitud de certificat en el seu annex II. Els tributs respecte als quals s’ha d’obtenir el certificat es troben especificats per a cada Comunitat Autònoma en l’annex I de l’Ordre. El certificat s’haurà de sol·licitar a l’ens encarregat de la gestió de cada tribut. En el cas de Catalunya es tracta dels següents:

• Gravamen de protecció civil: Agència Tributària de Catalunya.
• Cànon de l’aigua: Agència Catalana de l’Aigua.
• Cànon sobre la deposició controlada dels residus municipals: Agència Catalana de Residus.
• Cànon sobre la incineració de residus municipals: Agència Catalana de Residus.

Obtingut el certificat que correspongui en cada cas, els subjectes l’hauran de trametre al MINETAD per mitjans electrònics. El Ministeri ha habilitat la següent adreça web per a la seva presentació: https://sede.minetur.gob.es/es-es/procedimientoselectronicos/Paginas/detalle-procedimientos.aspx?IdProcedimiento=202 És important ressaltar que cal presentar el certificat davant el MINETAD en un termini màxim de 3 mesos des de l’entrada en vigor de l’Ordre (el 31 de gener). És a dir, en un termini que finalitza el dia 30 d’abril de 2018. Segons la pròpia Exposició de motius de l’Ordre, “d’acord amb el mecanisme establert, el subjecte que no hagi presentat certificat de les Comunitats Autònomes no pot ser liquidat per la Comissió Nacional del Mercat i la Competència”. Obtinguda la informació dels subjectes pel Ministeri, aquest procedirà a elaborar la corresponent Ordre en la qual s’establiran els suplements territorials corresponents a l’any 2013 i el mecanisme per a la refacturació i regularització de les quantitats abonades, incloent les realitzades a l’empara de l’Ordre ETU/35/2017, de 23 de gener. En definitiva, transcorreguts pràcticament 4 anys des de la primera sentència anul·latòria del Tribunal Suprem, l’Ordre ETU/66/2018, de 26 de gener, segueix sense establir els corresponents suplements territorials i és un mer instrument per a demanar informació mitjançant la imposició de la càrrega als subjectes passius dels impostos de remetre determinada informació al Ministeri. Malgrat que l’articulat de l’Ordre no preveu cap conseqüència davant de la falta de presentació del certificat, segons la seva Exposició de motius, els subjectes que no l’hagin presentat no podran ser compensats pels tributs autonòmics suportats. Com es farà en el futur aquesta compensació és una qüestió encara pendent de concretar.   Actualitzat (11/05/2018): El Tribunal Suprem ha resolt mitjançant dues interlocutòries de 2 i 5 d’abril de 2018 dictades en el marc de dos incidents d’execució en què s’impugnava l’Ordre ETU/66/2018, de 26 de gener, que aquesta no és nul·la sempre i quan s’interpreti que estableix un mecanisme més de caràcter alternatiu per recaptar informació i que, malgrat el que diu la seva exposició de motius, la manca de presentació del certificat no impedeixi que es pugui reconèixer la compensació de les quantitats abonades si s’acredita el pagament mitjançant altres mitjans:

“Ahora bien, el mecanismo de las certificaciones, diseñado en los artículos 3 y 4 de la Orden, no puede entenderse como exclusivo y excluyente de otros medios de prueba que sirvan para acreditar el pago, ni puede entenderse que la falta de presentación de dicha certificación en el plazo de tres meses impida que se le pueda reconocer las cantidades abonadas por tal concepto, siempre que su pago haya quedado acreditado por otros medios de prueba. Lo contrario implicaría que el único medio de prueba admisible para recabar información y acreditar este extremo dependería de la diligencia y la voluntad de las Comunidades Autónomas para emitir tales certificaciones, sin permitir que las empresas en cuestión pudiesen acreditar este extremo por otros medios de prueba (entre ellos los documentos que acrediten el pago del tributo correspondiente) o que la Administración del Estado pueda recabar o confrontar dicha información por otras vías diferentes.

Así pues ha de interpretarse que las previsiones contenidas en los artículos 3 y 4 de la Orden, por lo que respecta a la posibilidad de acreditar el pago de estos tributos mediante un certificado expedido por la Comunidad Autónoma a instancia de los afectados, son conformes a derecho siempre que se interprete que las cantidades abonadas por tales tributos pueden ser acreditadas por otros medios de prueba y que el Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital fijará los valores de los suplementos territoriales aplicables para cada una de las Comunidades Autónomas tomando en consideración toda la información de la que dispone, incluidos los medios de prueba aportados por los afectados, sin que los citados certificados puedan considerarse el único y exclusivo medio de prueba admisible para acreditar dicho extremo”.

A més, el Tribunal declara que s’hauran d’incloure els interessos legals:

“10) Las cantidades que definitivamente queden fijadas no deberán verse perjudicadas por el retraso de esta ejecución y deberán incorporar, en la forma que resulte procedente, los intereses legales correspondientes a partir de la notificación del auto de 10 de marzo de 2017”

 I fixa el 15 de juliol de 2018 per a la definitiva i completa execució de la sentencia.   Actualitzat (15/04/2019): El Tribunal Suprem ha declarat a la seva sentència de 12 de març de 2019 (recurs núm. 417/2017) que l’Ordre ETU/35/2017, de 23 de gener, és contrària a dret per no incloure els interessos corresponents a les quantitats pagades com a conseqüència dels suplements territorials a què es refereix l’Ordre i que no es van compensar en el seu moment en les ordres de peatges relatives a l’any 2013 i per no incloure tampoc el cost de les refacturacions que calgui realitzar en aplicació de la mateixa. La sentència condemna l’Administració a aprovar la metodologia necessària per fer front a aquests pagaments. Recordem que l’objecte d’aquesta Ordre, juntament amb l’Ordre ETU/66/2018, de 26 de gener, és complir amb una sentència dictada el juny de 2014. No obstant això, el Tribunal Suprem va declarar que aquestes Ordres no complien definitiva i íntegrament l’acordat en la sentència. D’altra banda, també el dia 12 de març, s’ha publicat al BOE l’”Ordre TEC/271/2019, de 6 de març, per la qual s’estableixen els suplements territorials en les comunitats autònomes d’Andalusia, Aragó, Principat de Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó, Catalunya, Extremadura, Galícia, Madrid, la Regió de Múrcia i Navarra en relació amb els peatges d’accés d’energia elèctrica corresponents a l’exercici 2013 i s’estableix el procediment de liquidació dels suplements territorials “. Amb aquesta última Ordre el Ministeri per a la Transició Ecològica pretén donar per executada íntegrament la sentència. En la seva Exposició de Motius, l’Ordre justifica que han quedat excloses les comunitats autònomes de les Illes Balears, Canàries i País Basc perquè “d’acord amb la informació aportada, cap d’aquestes tres comunitats tenia en l’exercici 2013 figures tributàries relacionades amb els suplements, a més, no s’ha rebut informació addicional per cap mitjà habilitat pel Ministeri, per la qual cosa no s’estableixen suplements territorials per a l’any 2013 “. També s’exclou a la Comunitat Autònoma de la Rioja, de Castella-la Manxa i de la Comunitat València, ja que “s’ha constatat que la quantia remesa per aquestes comunitats i que va servir de base per a la determinació dels suplements de l’Ordre ETU 35/2017, de 23 de gener, són pràcticament les mateixes que les que s’obté després del procediment de recollida d’informació indicat. “(El previst per l’Ordre ETU / 66/2018, de 26 de gener). Finalment, respecte a la Comunitat Autònoma de Catalunya, es constata que sí que hi ha una diferència entre les quanties obtingudes en el procés de recollida d’informació, de manera que l’Ordre aprova els preus dels peatges necessaris per recaptar les quanties resultants d’aquesta diferència. L’Ordre fixa les següents condicions perquè els subjectes puguin percebre la liquidació dels ingressos obtinguts en concepte de suplements territorials (art. 1.2):

a) Que durant l’any 2013 hagin desenvolupat activitats de transport d’energia elèctrica, distribució i producció a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus, amb règim primat (actual règim retributiu específic) i amb règim retributiu addicional, b) que hagin estat durant l’any 2013 subjectes passius dels impostos establerts en l’Ordre ETU/66/2018, de 26 de gener, per la qual es fixen els tributs i recàrrecs considerats a l’efecte dels suplements territorials i es desenvolupa el mecanisme per obtenir la informació necessària per a la fixació dels suplements territorials en relació amb els peatges d’accés d’energia elèctrica corresponents a l’exercici 2013 i, c) que estiguin inclosos en la documentació remesa per les comunitats autònomes o que hagin presentat certificat acreditatiu a la seu del Ministeri d’acord amb l’esmentada Ordre ETU/ 66/2018, de 26 de gener o que hagin acreditat per qualsevol altre mitjà la informació necessària per a l’execució de les sentències del Tribunal Suprem relatives als suplements territorials.

Les liquidacions es duran a terme per part de la CNMC en un únic pagament anual (art. 4). Finalment, pel que fa als interessos, l’Ordre considera que no han de ser integrats com a quantitat a cobrir a través dels peatges que paguen els consumidors i estableix, per al seu càlcul, que “l’òrgan encarregat de les liquidacions informarà a la Secretaria d’Estat d’Energia de les quanties assignades a cada subjecte i de la data de pagament de les quantitats” (art. 4.5).