El recentment aprovat Reial Decret-Llei 36/2020 duu amb ell un seguit de novetats dins del camp de la contractació pública, que tot i no ser especialment rellevants, bé mereixen esment. Les modificacions operades podem dividir-les en dos apartats:

(i) Modificacions sobre la Llei 9/2017 de contractes del sector públic (LCSP) i la Llei 13/2003, reguladora del contracte de concessió d’obres públiques.

(ii) Novetats respecte el règim dels contractes finançats amb els Fons Next Generation EU.

Pel que respecta al primer apartat, el RDL 36/2020, a la seva Disposició Final 5ª modifica els articles 32, 45 i 208 de la LCSP. L’article 32, relatiu a encàrrecs dels poders adjudicadors a mitjans propis, incorpora en el seu apartat 7 una excepció pels contractes celebrats per mitjans propis que tinguin per objecte el foment de telecomunicacions, informació i societat digital, consistent en que l’import de les prestacions parcials contractades amb tercers podrà excedir del 50% de la quantia de l’encàrrec. S’ha de destacar que aquesta modificació ve a interpretar de manera més amplia l’excepció ja existent i la fa extensiva a aquest tipus de contractes: amb anterioritat, l’article ja preveia dispenses envers aquest requisit per a contractes relatius a prestació de serveis informàtics i tecnològics. L’article 34, per la seva banda, incorpora un paràgraf a l’apartat 1 a on especifica amb detall la composició i competències del Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals. Per últim, respecte l’article 208, relatiu a la suspensió del contracte, es suprimeix un dels conceptes indemnitzatoris que l’Administració havia d’abonar al contractista en cas de suspensió del contracte, concretament el 3% del preu de les prestacions que hauria d’haver executat el contractista. Aquesta sorprenent supressió no troba cap mena de justificació a l’exposició de motius de la norma. Pel que fa a la Llei 13/2003 reguladora del contracte de concessió d’obra pública, la seva Disposició Addicional 2ª apartat quart és modificada per la Disposició Final 11ª del RDL 36/2020. Aquella disposició regula l’informe preceptiu i vinculant que ha d’emetre l’Administració General de l’Estat en procediments urbanístics en que es vegin afectades competències estatals. La modificació amplia el termini d’emissió de l’esmentat informe de dos a tres mesos i fa seva la solució –ja prevista a la Llei d’Avaluació Ambiental de 2013- consistent en que si l’Administració sol·licitant no ha rebut l’informe, o bé li resulta insuficient per a poder emetre un judici de valor, pugui dirigir-se a l’òrgan jeràrquicament superior del que l’hauria hagut d’emetre i aquest haurà d’ordenar la seva emissió en el termini de deu dies hàbils, disposant l’òrgan emissor de deu dies hàbils més per a entregar-lo. Respecte al segon bloc, el relatiu a les novetats introduïdes pels contractes públics celebrats a càrrec dels fons europeus de rescat, son diverses les propostes que es recullen als articles 49 a 58, 69 i Disposició Addicional 3ª del RDL 36/2020, essent les més significatives les següents:

a) Es suprimeix l’autorització del Consell de Ministres prevista a l’article 324.1 LCSP, es a dir, pels casos en que el sector públic estatal licita contractes per valor superior a dotze milions d’euros o el pagament dels contractes s’efectua mitjançant sistema d’arrendament financer o amb opció a compra i dura més de quatre anys.

b) S’agilitza la tramitació dels expedients de contractació en preveure’s: (i) que hi haurà una tramitació urgent quan la situació impedeixi tramitar-ho ordinàriament (art. 50.1); (ii) que gaudiran de preferència pel que fa al seu despatx i els terminis d’emissió dels respectius informes es redueix a cinc dies naturals, sense possibilitat de pròrroga (art. 50.2).

c) S’eleven els llindars econòmics per acudir al procediment obert simplificat –tant abreujat com ordinari-. Aquesta modificació te per objectiu ampliar el número de contractes que puguin beneficiar-se de la via simplificada de tramitació.

d) S’amplia la vigència de contractes de subministrament i serveis energètics. Amplia a deu anys el límit de cinc que preveu la LCSP, si bé s’ha de destacar que l’article 29.4 d’aquesta ja preveia la possibilitat de prorrogar la vigència d’aquest tipus de contractes pels mateixos motius que ara preveu el RDL 36/2020, essent aquesta previsió clarament redundant.

e) Es promou l’elaboració de plecs-tipus generals que incloguin elements d’innovació, responsabilitat social i d’altres.

f) Es flexibilitza el règim d’autorització requerit per a l’execució directa amb mitjans propis.

g) Es posa en valor la modalitat de contractació via societats d’economia mixta, fins aleshores amagada a l’actual Llei de Contractes.

Però si una novetat mereix especial menció és la relativa als terminis del Recurs Especial en Matèria de Contractació. Amb el RDL 36/2020, i pels contractes finançats a càrrec dels fons europeus en que el procediment de selecció del contractista s’hagi tramitat electrònicament, es redueix el termini d’interposició del recurs de 15 dies hàbils a 10 naturals –que es computaran en la forma establerta a l’article 50.1 de la LCSP-, disposant l’òrgan de 5 dies hàbils per a pronunciar-se sobre la concurrència d’alguna de les causes d’inadmissibilitat i sobre el manteniment de les mesures cautelars preses, inclosos els supòsits de suspensió automàtica. El termini de 10 dies naturals, coincideix amb el període que obligatòriament ha de transcórrer entre l’adjudicació i la formalització del contracte (article 58 apartat a) del RDL 36/2020). Aquesta reducció del termini d’interposició manca de justificació, especialment quan la pròpia Llei de Contractes mostra una voluntat tuïtiva del licitador fixant en dies hàbils els terminis que per naturalesa son preclusius –així els 15 dies del propi recurs especial en matèria contractual i d’altres per a presentació de documentació justificativa- i relegant el còmput per dies naturals a qüestions de simple tràmit procedimental o per a la evacuació d’informes. A més, la seva inclusió via Reial Decret-Llei planteja seriosos dubtes de constitucionalitat. I es que fomentar l’agilitat del procediment no hauria d’anar en detriment dels drets del licitador, que amb els nous terminis haurà d’estar summament alerta. En qualsevol cas, i mentre estigui vigent, haurà de ser coneguda i respectada per part de tots els operadors mercantils.