A la recent sentència núm. 4027, de 15 d’octubre de 2021, la defensa de la qual va ser portada per Menéndez & Asociados, de la Secció Tercera de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (recurs d’apel·lació 206/2020), es declara el dret de que, en contractació pública, a un prestador de fet d’un servei d’abastament d’aigua en alta li siguin aprovades les tarifes que aplica als usuaris del servei. És a dir, un concessionari de fet, tàcit o també denominat de facto, que presta el servei sense títol administratiu habilitant. Un dret que el mateix Tribunal ja havia reconegut, amb relació a un servei d’abastament d’aigua en baixa, a la seva prèvia sentència núm. 4622, d’11 de novembre de 2020 (recurs ordinari núm. 188/2018), en matèria de contractació pública.

Després de resumir la doctrina jurisprudencial relativa a les obligacions i drets dels concessionaris de fet en contractació pública, a la seva sentència de 15 d’octubre de 2021 el Tribunal confirma que aquests prestadors també tenen dret a què els hi siguin autoritzades les tarifes que proposen. I això malgrat l’oposició que en aquest sentit havia plantejat l’Administració competent -en aquest cas l’Agència Catalana de l’Aigua– per considerar que com que no disposaven de títol administratiu no tenien dret a què els hi fossin aprovades les tarifes que el concessionari de fet considerava necessari aplicar per a equilibrar financerament el cost del servei prestat.

A aquesta sentència, i confirmant el que ja havia declarat en un anterior pronunciament la sentència núm. 2370, de 16 de juny de 2020 (recurs ordinari núm. 23/2018) de la mateixa Secció Tercera, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també reconeix que l’Administració competent no pot denegar de ple la tarifa proposada, és a dir, dictar una resolució de desestimació íntegra de la sol·licitud, quan el que discuteix és la insuficient justificació d’alguns costos del servei que s’han tingut en compte per a calcular la tarifa proposada a les concessions administratives. Segons el Tribunal, en aquests casos l’Administració competent per a l’autorització de la tarifa només està habilitada per a recalcular-la tenint en compte tots aquells costos imputables a tarifa l’acreditació dels quals no hagi estat qüestionada.

Amb aquest pronunciament el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya consolida una doctrina que, en essència, garanteix una adequada prestació de serveis considerats essencials la gestió dels quals encara no ha estat assumida per l’Administració obligada legalment a prestar-los a l’hora de gestionar-se una contractació pública.

Si t’ha agradat aquest article, no dubtis en consultar més contingut de valor al nostre Blog.