El pròxim 30 d’octubre de 2023 finalitza el període d’informació pública del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que va ser inicialment aprovat el 21 de març, i que comprèn els municipis de Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, el Prat de Llobregat, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans.

El canvi de rumb urbanístic a Barcelona

El PDUM constitueix el primer esglaó per a renovar de forma global l’ordenació urbanística de l’àmbit metropolità de Barcelona, que continua regint-se pel Pla General Metropolità de l’any 1976 (PGM) i les seves innumerables modificacions puntuals, i es completarà amb el futur Pla d’Ordenació Urbanístic Metropolità (POUMet), que haurà d’ajustar-se a les determinacions del PDUM.

Punts destacats del PDUM

Donada l’extensió del contingut del PDUM, i per a poder analitzar els punts més rellevants, destaquem els següents apartats:

a) Classifica el sòl de tot l’àmbit metropolità. En alguns casos, sòls fins ara classificats com a urbanitzables, passen a classificar-se com a no urbanitzable.

b) Fixa els criteris per la futura classificació del sòl urbà i urbanitzable en el POUMet, incloent-hi una definició i regulació detallada dels usos.

c) Qualifica en zones i sistemes el sòl no urbanitzable, incorporant les determinacions ja previstes en el Pla territorial metropolità de Barcelona de l’any 2010 i altres instruments de protecció de la natura.

d) Qualifica les reserves per a sistemes generals, que comprèn les grans infraestructures, vies estructurants, estructura blava (costera i fluvial), estructura verda i equipaments estructurants.

e) Regula les actuacions de transformació urbanística d’interès metropolità amb el fi d’arribar als objectius del PDUM en qüestions com la cohesió social, la qualitat i regeneració urbana, identificant i concretant diferents àmbits d’actuació.

f) Conté una regulació ambiental i del paisatge a través de directrius i recomanacions que haurien de ser tingudes en compte en l’elaboració dels instruments que desenvolupen el PDUM.

g) Regula els criteris per a les transferències de sostre edificable en l’àmbit del PDUM.

h) Inclou unes normes d’edificació comunes amb un detall i definició dels paràmetres urbanístics generals (sostre edificable, altura màxima, plantes, construccions auxiliars, adaptacions topogràfiques, etc.) aplicables a sectors i polígons, carrers, parcel·les i edificis. A l’annex f) de les normes urbanístiques del PDUM s’incorporen diversos croquis destinats a aclarir gràficament alguns d’aquells paràmetres urbanístics. Unes normes d’edificació comunes que segons la disposició transitòria dotzena seran d’aplicació mentre el POUMet no les desplegui, el que pot produir disfuncions amb els paràmetres urbanístics previstos a l’actual PGM i la vigent ordenança metropolitana d’edificació de l’any 1978, sobre les que no s’indica res.

Delimitació i regulació del sòl urbanitzable i no urbanitzable

Una altra qüestió capital a tenir present és que d’acord amb la disposició transitòria primera de les normes urbanístiques del PDUM, la delimitació i regulació del sòl urbanitzable i no urbanitzable serà de directa aplicació una vegada aprovat definitivament el PDUM, sense la necessitat d’esperar a l’aprovació del POUMet, sense haver de requerir tampoc una modificació del planejament municipal vigent que quedaria, així, modificat de forma automàtica.

En la disposició transitòria tretzena, titulada “Règim dels usos i les activitats disconformes en sòl no urbanitzable”, només es fa referència a activitats extractives, de càmping i de pitch-and-putt, quan es notori que en l’àmbit metropolità existeixen altres tipus d’activitats en sòl no urbanitzable, incloses les industrials, que són preexistents no només al PDUM, sinó en alguns casos al mateix PGM, i que disposen d’autorització, per la qual cosa seria aconsellable també abordar la seva situació.

Actuacions pel compliment de les determinacions del PTMB

Finalment, també destaquem que la disposició addicional de les normes urbanístiques estableix que l’AMB, en col·laboració amb els Ajuntaments, han d’impulsar les actuacions necessàries per complir amb les determinacions del PTMB respecte de les edificacions que no estan incloses pel planejament vigent en sòl no urbanitzable (sense aclarir si es tracta de sòl d’ús residencial o de qualsevol ús).

Aquesta disposició afirma que aquestes construccions estan fora d’ordenació i tenen com a objectiu la seva extinció diferida i la restauració del sòl a les condicions naturals anteriors a la seva construcció. I s’afegeix que primer s’haurà de realitzar un cens de les mateixes i després un programa d’actuació per a cada àmbit, que tindrà com a objectiu, entre d’altres, preveure els mecanismes legals, el finançament i les administracions responsables.

Reflexions finals sobre el PDUM

Haurem d’analitzar el seu text definitiu, però sens dubte el PDMU constitueix una bona notícia com a primer pas per a la necessària substitució d’un Pla General Metropolità de l’any 1976 que no ha sabut adaptar-se a les noves sensibilitats socials, urbanístiques i ambientals, com s’ha posat de manifest en la recent controvèrsia relativa a l’eix verd del carrer Consell de Cent.

David Núñez Fernández