El passat 31 de març va entrar en vigor la Llei 5/2017, del 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i de creació i regulació dels impostos sobre grans establiments comercials, sobre estades en establiments turístics, sobre elements radiotòxics, sobre begudes ensucrades envasades i sobre emissions de diòxid de carboni (DOGC núm. 7340 – 30.3.2017).

La Llei aprovada modifica, entre altres disposicions, el Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus (en endavant  DL 1/2009). La Llei de residus, a més de regular la producció i gestió dels residus en l’àmbit territorial de Catalunya, conté també especificacions del règim jurídic dels sòls contaminats i algunes referències als espais degradats. És justament aquest règim jurídic el que s’ha vist més afectat per l’entrada en vigor d’aquesta Llei 5/2017.

Concretament, les principals novetats que introdueix la Llei 5/2017 a la Llei de residus, respecte els espais degradats i els sòl contaminats, són les següents:

1)    Introducció d’una nova categoria de sòl, el sòl alterat, i definició d’aquest i de l’espai degradat

Introdueix a l’ordenament jurídic català – ja existia, com a mínim, a l’ordenament jurídic basc- una nova categoria de sòl afectat per la presència de components químics de caràcter perillós d’origen antròpic, el sòl alterat, que es defineix de la següent manera: “el sòl les característiques del qual han estat alterades negativament per la presència de components químics de caràcter perillós procedents de l’activitat humana, en concentració tal que superen els nivells genèrics de referència establerts per la normativa vigent o els 50 mg/kg d’hidrocarburs totals de petroli i que no tenen la consideració de sòl contaminat, atès que l’anàlisi de risc feta ha resultat acceptable per a la salut humana o el medi ambient” (article 3.1.i).

La Llei 5/2017 introdueix, també, la definició d’espai degradat, entès com “el sòl afectat per abocaments incontrolats de residus, les característiques del qual no es veuen alterades negativament per la presència de components químics de caràcter perillós en concentració superior als nivells genèrics de referència establerts per la normativa vigent” (article 3.1.h).

D’aquesta manera, doncs, s’observa com, atenent els diferents nivells de presència de components químics de caràcter perillós al sòl i a les seves afectacions sobre la salut humana i el medi ambient, el DL 1/2009 configura tres tipus de sòl, de major a menor incidència, el sòl contaminat, el sòl alterat i l’espai degradat. En el cas del sòl contaminat, és necessària una resolució administrativa que així el qualifiqui (art. 3 x) de la Llei 22/2011). No s’esdevé el mateix en el supòsit dels sòls alterats i degradats (art. 3 h) i ) DL 1/2009).

2)    Regulació del sòl alterat

La regulació del sòl alterat es conté en un article nou del DL 1/2009, l’art. 19 bis. Per aquest sòl, el DL 1/2009 preveu que les persones causants de l’alteració i, a falta d’aquestes, i per aquest ordre, les persones propietàries o posseïdores del sòl, juntament amb la valoració detallada de risc –en la mesura en què prèviament han detectat una superació dels nivells genèrics de referència o dels 50 mg/kg d’hidrocarburs-, i pressuposant que aquesta valoració detallada de risc no conclou que l’estat del sòl resulti inacceptable per la salut de les persones o el medi ambient, han de presentar un programa de control i seguiment del sòl, o dels vapors o de les aigües subterrànies, el qual ha de permetre valorar l’evolució de les substàncies contaminants. El programa ha de ser aprovat per l’ARC i aquesta ho ha de fer en un termini de sis mesos des de la seva presentació.

Els resultats dels controls periòdics realitzats en compliment del programa també s’han de presentar a l’ARC amb la periodicitat que s’hagi establert en la resolució d’aprovació.

En el supòsit que l’evolució de l’alteració del sòl s’estimi tècnicament com a no favorable, l’ARC podrà requerir a l’administrat perquè presenti un pla de millora ambiental. Aquest pla també ha de ser aprovat per l’ARC en un termini de sis mesos des de la seva presentació.

La nova reforma normativa obliga a l’ARC a portar un registre administratiu dels sòls alterats (article 19 bis), mesura paral·lela a la ja existent de portar un inventari de sòls contaminats.

L’Administració competent sobre els sòls alterats és l’Agència de Residus de Catalunya, que ja tenia atribuïdes les competències sobre la declaració de sòls contaminats i sobre la seva recuperació  (nova redacció de l’art. 19 e) DL 1/2009).

La nova regulació incorpora dos tipus nous d’infracció greu relacionades amb els sòls alterats, concretament l’incompliment de la presentació dels programes de control i seguiment i millora ambiental i l’incompliment de l’obligació de dur a terme les operacions de control i seguiment i de millora ambiental (art. 75 t) i u) DL 1/2009).

3)   Ús urbanístic a prendre en consideració en les tasques de recuperació o regeneració d’un sòl afectat per una contaminació

La reforma normativa també ha introduït modificacions en relació a la referència que cal prendre en consideració a l’hora d’adoptar mesures de recuperació o regeneració d’un sòl afectat per una contaminació –sigui contaminat, alterat o degradat-.  Si fins ara la recuperació d’aquest sòl (fos sòl declarat contaminat o fos sòl degradat –alterat no, perquè no existia aquesta categoria-) havia d’arribar fins a tal punt que aquest fos compatible amb l’ús urbanístic que tenia en el moment de la seva darrera transmissió, amb la nova ordenació, s’estableix que aquest s’ha de recuperar en funció de l’ús urbanístic vigent existent en el moment en què es va produir la contaminació (art. 19 f) DL 1/2009).

Aquesta regulació general passa a concretar-se a en un nou art. 19 ter pels sòls declarats contaminats i pels sòls alterats, segons estiguem davant una contaminació històrica o bé nova. La distinció entre contaminació (i alteració) nova i històrica és una altra de les novetats de la nova regulació del DL 1/2009. Aquest defineix com a històrica la contaminació o l’alteració d’un sòl produïda abans del 28 d’agost de 1994 (data d’entrada en vigor de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus a Catalunya) i defineix com a contaminació o alteració nova tota aquella que s’hagi produït amb posterioritat a l’esmentada data. La llei introdueix una presumpció per aquells supòsits en què no sigui possible determinar la data en què es va produir la contaminació o l’alteració: es  presumeix històrica la contaminació que té origen en una activitat implantada abans de la data esmentada, amb independència de la seva continuïtat en el temps (art. 19 ter.1 DL 1/2009).

Doncs bé, si en els casos de contaminació històrica s’aplica el criteri ja exposat de l’art. 19 f) i la referència que cal prendre per a la recuperació del sòl ha de ser l’ús (urbanístic) a què aquest estigués destinat segons el planejament vigent en el moment en què es va produir la contaminació, sempre que es garanteixin, això sí, uns nivells de risc acceptables d’acord amb aquell ús del sòl (art. 19.ter 2), pels casos de contaminació nova, aquesta referència esdevé subsidiària ja que, la llei opta, en primer terme, per assolir el restabliment del sòl a l’estat anterior a la contaminació, sempre que aquest sigui conegut (art. 19 ter). És clar que, per les activitats subjectes a la Llei estatal 16/2002, dl’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació (Annex I.1 de la Llei 20/2009), els informes base tindran un paper molt destacat a jugar de cara a poder determinar l’estat del sòl abans de la contaminació.

La regulació continguda en els apartats 2 i 3 de l’art. 19 ter és clarament aplicable als sòls declarats contaminats; sembla, però, que el legislador no hagi tingut clara la seva aplicació als sòls alterats atenent sobretot a les categories usades en la redacció dels apartats com ara mesures de descontaminació, mesures de recuperació del sòl, garantia d’uns nivells de risc acceptables. Cal recordar que la definició de sòl alterat comprèn necessàriament un risc acceptable per la salut de les persones i el medi ambient i els articles precedents no es refereixen a la seva descontaminació o recuperació sinó al seu control i seguiment i eventual millora ambiental. En aquest sentit és significatiu l’art. 19 a) DL 1/2009 que vincula espai degradat i regeneració, sòl alterat i control i millora i, en darrer terme, sòl contaminat i recuperació.

Un segon dubte que presenta aquesta regulació, i en concret pels casos de contaminació històrica, és, sabent que l’objectiu és que l’estat del sòl sigui compatible amb els usos urbanístics vigents en l’actualitat, qui ha d’assumir els costos de descontaminació del sòl per arribar assolir una compatibilitat del sòl amb l’ús actual del planejament, quan aquest difereixi de l’ús urbanístic vigent en el moment en què es va produir la contaminació. Si la mateixa persona obligada a descontaminar és la promotora d’aquest canvi d’usos del sòl, serà ella mateixa la que ho hagi d’assumir (art. 19 f ) DL 1/2009, al qual s’hi remet el propi art. 19 ter.3). Ara bé, hi ha un buit legal en els supòsits en què no sigui la persona obligada a recuperar, la promotora del canvi d’usos del sòl. Potser pugui ser aquest un dels casos de finançament públic previst a la Llei estatal 22/2011 (art. 36.4).

4)    Productes lliures no aquosos

La nova regulació, a banda d’incorporar la categoria de sòls alterats i d’atribuir-li un règim jurídic específic, i de definir els espais degradats, incorpora també l’obligació d’haver d’extreure els productes lliures no aquosos que es detectin en el medi per constituir un focus actiu de contaminació. La gestió d’aquests productes s’ha de realitzar d’acord amb la normativa en matèria de residus (article 20 ter). L’incompliment d’aquesta obligació s’ha tipificat com a infracció greu (art. 75 v) DL 1/2009)

5)    Autoritzacions i llicències que comportin un canvi d’ús d’un sòl que hagi suportat una activitat de l’Annex I RD 9/2005

La nova regulació passa a exigir que en el tràmit d’obtenció d’autoritzacions o llicències que comportin un canvi d’ús d’un sòl que amb anterioritat hagués suportat una activitat potencialment contaminant del sòl, el sol·licitant del títol habilitant hagi de presentar un estudi detallat del sòl i, si procedeix, d’una anàlisi de risc. En aquests supòsits, l’ARC haurà d’emetre un informe preceptiu prèviament a l’atorgament de les autoritzacions o llicències que habilitin l’actuació, l’activitat o l’obra (article 20 DL 1/2009).

6)    Obligacions pels titulars d’activitats de l’Annex I RD 9/2005 no subjectes a la Llei estatal 16/2002

La Llei 5/2017 afegeix una Disposició addicional tercera al DL 1/2009 en relació a les activitats potencialment contaminants del sòl no incloses en al Llei de l’Estat 16/2002, per la quals se’ls imposen les obligacions següents:

–        L’informe de situació, en el cas de l’establiment d’una nova activitat potencialment contaminant de sòl, s’ha de presentar a l’ARC en un termini de dos anys a comptar des de l’obtenció de l’autorització o la llicència ambiental regulada per la Llei catalana 20/2009.

–        Els informes de situació periòdics, amb el mateix contingut que l’informe preliminar de situació i amb una periodicitat de deu anys, s’han de presentar a l’ARC si és que l’autorització o llicència ambiental no estableixen un termini inferior.

–        L’informe de situació, independentment de la periodicitat establerta, s’ha de presentar a l’ARC en els supòsits de canvi substancial i de clausura d’activitat en el moment de la sol·licitud del canvi a l’òrgan competent o en el moment d’inici dels tràmits de cessament.

7)    Nivells Genèrics de Referència per metalls i metal·loides

Al DL 1/2009 s’hi ha afegit un nou article, el 20 quinquies, pel qual es concreten els NGR de metalls i metal·loides a Catalunya, els quals s’incorporen en l’Annex II del propi DL. La llei preveu que la modificació d’aquests nivells pugui portar-se a terme per mitjà d’una ordre del conseller competent en matèria de medi ambient (DF Setena DL 1/2009).

8)    Garanties

Quan ho consideri necessari, l’ARC podrà exigir la constitució d’avals, fiances o altres garanties suficients amb la finalitat d’assegurar el compliment de les obligacions de recuperació establertes en cada cas (article 20 bis).

9)    Entitats de control en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl

La nova regulació exigeix que siguin les entitats col·laboradores de medi ambient degudament habilitades i acreditades en l’àmbit de la prevenció de la contaminació del sòl com a entitats de control d’acord amb el Decret  60/2015, les que elaborin, per compte dels titulars de les activitats, els informes exigits per la normativa de sòls contaminats, concretament els següents (art. 20 quater 1 i 2):

–       l’informe base o de situació de partida (art. 12 Llei estatal 16/2002);

–       l’avaluació de l’estat del sòl i de la contaminació de les aigües subterrànies en supòsits de tancament definitiu d’una activitat (art. 22.bis de la Llei estatal 16/2002);

–       l’informe preliminar de situació, l’informe complementari i l’informe de situació (art. 3 RD 9/2005), sempre que portin associats la recollida de mostres del sòl, d’aigües subterrànies o interpretació de resultats analítics;

–       l’anàlisi quantitativa de risc (art. 4 RD 9/2005);

–       els projectes de descontaminació, elaborats en aplicació de la Llei 26/2007, de 23 d’octubre, de responsabilitat mediambiental;

–       els programes de control i seguiment, el pla de millora ambiental dels sòls alterats (art. 19 bis 1 i 2 DL 1/2009);

–       l’informe acreditatiu de la recuperació d’un sòl declarat contaminat (art. 7.5 RD 9/2005 i 19 e) DL 1/2009) i l’informe acreditatiu de la recuperació voluntària del sòl (art. 21 ter 2 DL 1/2009).

10)  Altres novetats

La novetat més mediàtica, però, d’aquesta nova regulació ha estat la incorporació de la prohibició de distribuir gratuïtament les bosses de plàstic de caixa o de lliurament a domicili.