A l’entrada d’aquest blog de 22 de novembre de 2017 ens fèiem ressò de que el Tribunal Suprem, en estimació del recurs contenciós-administratiu interposat pel nostre despatx per encàrrec de diversos clients titulars de centrals hidroelèctriques, havia declarat la nul·litat del primer paràgraf de la disposició final primera de l’Ordre IET/1344/2015, 2 de juliol, que modificava l’apartat 6 de l’Annex I de l’Ordre IET/1045/2014, de 16 de juny, per la qual s’aproven els paràmetres retributius de les instal·lacions tipus aplicables a determinades instal·lacions de producció d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovables, cogeneració i residus. Es tracta de la sentència de 6 octubre 2017 (recurs núm. 2807/2015). La sentència reconeix el dret de totes les instal·lacions hidràuliques anteriors a l’1 de gener de 1994 a cobrar el règim retributiu específic fins a l’any 2018, inclòs. També, en una posterior actualització d’aquesta entrada, de març de 2019, ens referíem a la negativa de l’Administració a executar la sentència per a aquelles instal·lacions anteriors a 1988 i explicàvem que el Tribunal Suprem havia dictat ja dues interlocutòries, de 12 de juny de 2018 i de 25 de març de 2019 en les què es compel·lia al Ministeri a complir sense demora el resolt per la sentència, abonant els interessos legals des de la data en què s’havien d’aplicar els paràmetres retributius contemplats en l’Ordre IET/1045/2014. Doncs bé, després de dos anys del dictat de la sentència, atès que l’Administració ha persistit en el seu incompliment, el Tribunal ha acollit les nostres reiterades peticions d’aplicació de les diferents mesures previstes en la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa-administrativa per a aquests casos. En primer lloc, mitjançant interlocutòria de 16 de setembre de 2019, el Tribunal incrementa en dos punts l’interès legal a meritar de la quantitat principal deguda. Atès que el principal abasta un període de 5 anys, aquesta mesura incrementa notablement les quantitats finalment a percebre pels titulars de les instal·lacions afectades. En l’esmentada interlocutòria el Tribunal aprecia “una notoria falta de diligencia en el cumplimiento del fallo, en los términos claramente explicitados en los Autos de esta Sala de 12 de junio de 2018, 25 de marzo de 2019 y 8 de mayo de 2019”. En segon lloc, mitjançant interlocutòria de 14 d’octubre de 2019, el Tribunal posa com a data límit per a l’execució de la decisió de la sentència el 30 de novembre de 2019 i adverteix personalment a la directora general de Política Energètica i Mines, com a responsable de l’execució, de la imposició de multa coercitiva de 1.500 euros, que es reiterarà cada 20 dies fins la complerta execució de la sentència si amb anterioritat al 30 de novembre de 2019 no es notifica en el moment oportú compliment. Davant la contundència amb què es pronuncia el Tribunal, l’Advocat de l’Estat ha declarat que s’han iniciat les actuacions per a complir la sentència, així que esperem que abans del 30 de novembre les instal·lacions hidroelèctriques rebin la retribució que els és deguda, amb els corresponents interessos incrementats en dos punts.