S’ha publicat en el BOE de 23 de novembre de 2019, el Reial Decret llei 17/2019, de 22 de novembre, pel qual s’adopten mesures urgents per a la necessària adaptació de paràmetres retributius que afecten al sistema elèctric i pel qual es dóna resposta al procés de cessament d’activitat de centrals tèrmiques de generació. De les dues qüestions que regula –tancament de tèrmiques i paràmetres retributius- és la retribució de les energies renovables la que presenta major abast i interès. L’article 1 del RDL estableix que la rendibilitat raonable aplicable durant els sis anys del segon període regulatori (2020-2025), a les instal·lacions de producció d’energia elèctrica subjectes a retribució regulada serà, abans d’impostos, del 7,09 %. És important assenyalar que el Reial Decret llei només s’aplica a les instal·lacions amb dret a retribució que no se’ls hagués acabat la vida útil regulatòria. El RDL no ha modificat la regla segons la qual “en cap cas, una vegada reconeguda la vida útil regulatòria o el valor estàndard de la inversió inicial d’una instal·lació, es podran revisar aquests valors”. Per a moltes instal·lacions hidroelèctriques aquesta vida útil ja ha finalitzat. Respecte a les instal·lacions amb dret a retribució, el RDL modifica la LSE per a introduir una nova Disposició final tercera bis per a establir el següent règim “excepcional”:

“1. Excepcionalmente, para las instalaciones de producción de energía eléctrica a partir de fuentes de energía renovables, cogeneración y residuos que tuvieran reconocida retribución primada a la entrada en vigor del Real Decreto-ley 9/2013, de 12 de julio, por el que se adoptan medidas urgentes para garantizar la estabilidad financiera del sistema eléctrico, el valor sobre el que girará la rentabilidad razonable fijada para el primer periodo regulatorio, no podrá ser revisado durante los dos periodos regulatorios que se sucedan, de manera consecutiva, a partir del 1 de enero de 2020.

2. Estas instalaciones podrán renunciar a la aplicación de lo previsto en el apartado anterior, debiendo manifestar su renuncia de manera fehaciente ante la Dirección General de Política Energética y Minas antes del 1 de abril de 2020. En este caso, para el cálculo de la retribución que les corresponda percibir se tendrá en cuenta, con efectos desde el día de inicio del período regulatorio, el valor de la rentabilidad razonable que se fije para cada periodo regulatorio de conformidad con lo dispuesto en el artículo 14 de esta ley.

3. La medida prevista en el apartado 1 no será de aplicación cuando sobre la rentabilidad de estas instalaciones se inicie o se haya iniciado previamente un procedimiento arbitral o judicial fundado en la modificación del régimen retributivo especial operado con posterioridad al Real Decreto 661/2007 de 25 de mayo, incluyendo las derivadas de la entrada en vigor del Real Decreto-ley 9/2013, de 12 de julio, y de sus normas de desarrollo.

No obstante, podrán acogerse al régimen excepcional del apartado 1 de esta disposición las instalaciones antes mencionadas cuando se acredite ante la Dirección General de Política Energética y Minas antes del 30 de septiembre de 2020, la terminación anticipada del procedimiento arbitral o judicial y la renuncia fehaciente a su reinicio o a su continuación, o la renuncia a la percepción de indemnización o compensación que haya sido reconocida como consecuencia de tales procedimientos”.

Llegit de forma detinguda, el que aquest precepte estableix el següent:

–  Fixa una retribució “millorada” en 300 punts; aquesta retribució és del 7,398 % que és el valor que es va fixar pel primer període regulatori.

–  L’excepcionalitat rau en el fet que, per a donar seguretat jurídica, estableix la retribució raonable per als dotze anys següents; és a dir, per a dos períodes regulatoris (2020-2025, 2026-2031), quan la regla general és que els períodes regulatoris tenen una duració de sis anys, i segons la LSE la retribució es pot modificar cada sis anys tenint en compte la situació cíclica de l’economia, de la demanda elèctrica i dels propis paràmetres.

–  L’excepcionalitat també es troba en què aquesta retribució superior s’aplicarà quan sobre la rendibilitat de les instal·lacions “no s’iniciï o s’hagi iniciat prèviament un procediment arbitral o judicial fundat en la modificació del règim retributiu especial operat amb posterioritat al Reial Decret 661/2007, de 25 de maig, incloent les derivades de l’entrada en vigor del Reial Decret llei 9/2013, de 12 de juliol, i de les seves normes de desenvolupament”.

La redacció del precepte és confusa, però el que resulta inequívoc és que la mateixa disposició permet que els productors s’acullin a aquest  règim privilegiat “si renuncien fefaentment al seu reinici o a la seva continuació o si renuncien a la percepció d’indemnització o compensació que hagi  estat reconeguda com a conseqüència de tals procediments”. En la presentació pública del Reial Decret llei, s’ha declarat que aquesta previsió està pensada per als inversors estrangers que s’han vist beneficiats per arbitratges internacionals. No obstant això, tal i com està redactada, no es pot anticipar com serà interpretada pel Ministeri. Així, sense perjudici de l’anàlisi singular de cada instal·lació, abans del 30 de setembre de 2020, aquells productors per als quals la vida útil regulatòria no s’hagi extingit i vulguin acollir-se a la retribució millorada, hauran de presentar un escrit davant la Direcció General de Política Energètica i Mines, informant que no tenen cap acció iniciada o bé que s’ha desistit de les iniciades i renunciat al seu reinici. Atès que hi ha temps per a presentar aquest escrit, convé no precipitar-se.

No existeix cap certesa de que l’Estat respecti les condicions de la retribució durant dos períodes regulatoris diferents. De fet, continuaran estant vigents les regles generals de l’art. 14.4 LSE segons les quals: (1) els períodes regulatoris “tindran una vigència de sis anys, tret que una norma de dret comunitari europeu estableixi una vigència del període regulatori diferent”; i (2) “en la revisió que correspongui a cada període regulatori es podran modificar tots els paràmetres retributius i, entre ells el valor sobre el que girarà la rendibilitat raonable en el que resti de vida regulatòria de les instal·lacions tipus que es fixarà legalment”.