La crisi provocada pel COVID-19 ha conduït diverses Administracions públiques a adoptar mesures davant l’eventual impossibilitat de compliment de determinats contractes públics o davant les dificultats que poden sorgir en la seva execució. Aquestes mesures no són sempre coincidents a nivell estatal, autonòmic i local, de manera que es generen dubtes interpretatius que afecten la seva aplicació. A nivell estatal, el Reial Decret-llei 8/2020, de 17 de març, de mesures urgents extraordinàries per a fer front a l’impacte econòmic i social del COVID-19 ( “RDL 8/2020“) ha establert un règim ad hoc de suspensió de determinats contractes de serveis i subministraments de tracte successiu (art. 34.1 RDL 8/2020) i contractes d’obres (art. 34.3 RDL 8/2020) que esdevinguin d’execució impossible com a conseqüència del COVID-19 o de les mesures adoptades per l’Estat, les comunitats autònomes o l’Administració local per a combatre’l. Aquest sistema, tot i que es qualifica de “suspensió automàtica“, exigeix ​​la tramitació d’un procediment administratiu iniciat a instància del contractista i la seva resolució expressa per l’òrgan de contractació en el termini de 5 dies, apreciant la impossibilitat d’execució del contracte. S’ha previst que la manca de resolució en termini produeix un silenci negatiu. A la suspensió es lliguen uns concrets efectes indemnitzatoris que se separen en certa mesura d’allò que preveu l’art. 208.2.a) LCSP, i que, prèvia acreditació fefaent, comporten una possible compensació per (i) les despeses salarials durant el període de suspensió, (ii) les despeses per manteniment de la garantia definitiva, (iii) les despeses de lloguers o costos de manteniment de maquinària, instal·lacions i equips, sempre que no s’haguessin pogut emprar per a altres fins, i (iv) les despeses de pòlisses d’assegurança exigides pels plecs. Per als contractes de serveis i subministraments que no estiguin en situació d’impossibilitat, o que no siguin de tracte successiu –també quan siguin contractes menors- (art. 34.2 RDL 8/2020), s’estableix l’obligació de l’òrgan de contractació d’atorgar una ampliació del termini d’execució si el contractista incorre en demora a causa del COVID-19 i així ho sol·licita, així com d’abonar-li les despeses salarials addicionals. Si el contracte no es pogués complir, en canvi, s’haurà d’estudiar la possibilitat de modificar-lo o d’aplicar la causa de resolució de l’art. 211.1.g) LCSP, amb els efectes indemnitzatoris de l’art. 213.4 LCSP (un 3% de la prestació deixada de realitzar). També es podrà sol·licitar una pròrroga en el termini de lliurament final en els contractes d’obres que, segons el pla de treballs, s’haguessin de finalitzar durant la vigència de l’estat d’alarma, i en els quals l’obra no hagués pogut ser lliurada (art. 34.3 RDL 8/2020). Les concessions d’obres i les concessions de serveis, per contra, no es beneficien d’un règim de suspensió ni d’ampliació de terminis segons el RDL 8/2020, sinó d’un règim específic de reequilibri del contracte (art. 34.4 RDL 8/2020), basat en un supòsit de risc imprevisible que és “la situació de fet creada pel COVID-19 i les mesures adoptades per l’Estat, les comunitats autònomes o l’Administració local“, i que pot donar lloc a (i) l’ampliació de la durada inicial de la concessió fins un màxim d’un 15% o (ii) la modificació de les clàusules de contingut econòmic del contracte, segons el cas. Sota aquest règim, no serà necessari acreditar la ruptura de l’economia de la concessió, si bé sí que s’exigeix ​​que l’òrgan de contractació hagi apreciat la impossibilitat d’executar la prestació a instància de contractista. Segons el propi RDL 8/2020, les mesures referides s’apliquen als esmentats contractes típics celebrats per totes les entitats pertanyents al sector públic (AP, PANAP o altres ens del sector públic), inclosos els contractes en l’àmbit dels sectors especials, i independentment que certs d’aquests contractes tinguessin a priori un règim d’execució de Dret privat d’acord amb els arts. 319 i 322 LCSP. Més dubtes planteja la seva aplicació a contractes no típics o exclosos de l’àmbit d’aplicació de la LCSP, que podrien resultar igualment afectats per les conseqüències del COVID-19, però en què la possibilitat de suspensió, pròrroga o reequilibri s’haurà d’analitzar cas per cas. A nivell autonòmic, la Generalitat ha aprovat, en desenvolupament de la legislació bàsica estatal exposada, el Decret-llei 7/2020, de 17 de març, de mesures urgents en matèria de contractació pública, de salut i de gestió de residus sanitaris, de transparència, de transport públic i en matèria sanitària ( “DL 7/2020“), modificat pel Decret-llei 8/2020, de 24 de març, que estableix mesures específiques addicionals per a determinats tipus de contractes públics de la seva competència. Aquest DL 7/2020 preveu un règim específic de suspensió automàtica per als contractes de prestació successiva relatius a centres educatius, des del 14 de març de 2020 fins la data en què s’aixequi la seva ordre de tancament (art. 1.1 DL 7/2020); i la possible suspensió dels contractes de prestació successiva vinculats als edificis, instal·lacions i equipaments públics de la Generalitat o el seu sector públic, no només a instància del contractista com preveu la normativa estatal, sinó també d’ofici mitjançant l’aixecament de la corresponent acta de suspensió (art. 1.2 DL 7/2020), si bé en aquest cas s’haurà de presentar igualment una sol·licitud per a obtenir l’oportuna indemnització. Per a aquests contractes, la suspensió genera el dret a la indemnització prevista a l’art. 34.1 RDL 8/2020. A més, la Generalitat ofereix als contractistes una protecció suplementària respecte la normativa estatal, ja que garanteix la continuïtat en el pagament dels contractes amb la mateixa periodicitat establerta al plec, com a bestreta a compte de la indemnització que procedeixi, i sempre que no s’apliquin expedients de regulació d’ocupació (art. 1.3, 1.4 i 3 DL 7/2020). També en els contractes d’obres de la Generalitat i el seu sector públic la Generalitat estableix una protecció addicional per als contractistes, autoritzant als òrgans competents l’abonament d’un import igual al de l’última certificació de l’obra –o factura del servei vinculat a l’obra-, en concepte de pagament anticipat a compte de la indemnització que correspongui, condicionat al manteniment d’aquests llocs de treball (arts. 6 i 3 DL 7/2020). Aquests contractes, si la seva suspensió s’ha sol·licitat amb anterioritat al 29 de març de 2020, queden subjectes al règim general de suspensió o ampliació de terminis de l’art. 34.3 RDL 8/2020, però si no s’ha fet, queden automàticament suspesos amb efectes de la referida data per efecte de l’Acord GOV/54/2020, de 27 de març, amb dret a la indemnització prevista a l’art. 208 LCSP. En qualsevol cas, en el supòsit de no obtenir els referits pagaments anticipats, o d’estar en desacord amb la quantificació final de la indemnització, caldrà presentar l’oportuna reclamació davant l’Administració. També s’ha de tenir en compte la regulació que poden haver adoptat els ens locals, que no sempre és coincident amb la normativa estatal i autonòmica. L’Ajuntament de Barcelona, ​​per exemple, ha procedit a declarar la suspensió automàtica, amb efectes de 14 de març de 2020, de (i) totes les obres públiques, preveient que s’aixequi acta de suspensió d’ofici o a instància del contractista prèvia acreditació de determinats extrems; i (ii) dels contractes de serveis i subministraments de prestacions successives d’execució impossible; en tots dos casos amb el corresponent dret a la indemnització prevista pel RDL 8/2020, però exigint l’acreditació d’altres circumstàncies i l’aportació de documentació específica per a obtenir-la. Així mateix, en relació amb les concessions d’obres i de serveis, ha establert la seva suspensió, regulant formes específiques d’indemnització (Decrets d’Alcaldia de 14 de març, de 17 de març i de 23 de març de 2020). La nova regulació adoptada, per tant, és complexa i presenta nombroses especialitats, que plantegen dubtes d’interpretació, tant per la concurrència de normativa estatal, autonòmica i local, com per la seva relació amb el règim general més beneficiós de la LCSP. La seva aplicació, per tant, requerirà d’un estudi detallat en cada supòsit, així com d’una valoració estratègica per tal de fonamentar la sol·licitud de suspensió, ampliació o reequilibri de la manera més convenient, amb la corresponent petició d’indemnització.     Aquesta Nota ha estat elaborada el dia 30 de març de 2020, d’acord amb la normativa vigent en aquell moment.