El Ple del Tribunal Constitucional (TC), en la sentència núm. 52/2014, de 10 d’abril, desestima la qüestió d’inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella- La Manxa en relació amb el termini de 6 mesos per a la interposició de recurs contenciós administratiu contra actes administratius no expressos, regulat a l’article 46.1 in fine de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciós administrativa (LJCA).

Tal i com es posa de manifest a la Sentència, el Tribunal Superior de Justícia planteja la qüestió d’inconstitucionalitat perquè, en el procediment de què treu causa, l’Administració demandada va oposar l’extemporaneïtat del recurs contra un acte presumpte –en aquest cas, amb sentit desestimatori-, interposat havent transcorregut el termini de 6 mesos previst.

D’aquesta manera, sorgeixen a la Sala dubtes sobre la constitucionalitat del precepte que introdueix aquest termini per ser susceptible de vulnerar el dret a la tutela judicial efectiva (en la seva vessant d’accés a la justícia) i el principi de seguretat jurídica.

Doncs bé, el TC realitza un anàlisi de la seva doctrina –consolidada- sobre el contingut del dret a obtenir la tutela judicial efectiva, en la seva vessant d’accés a la jurisdicció, i la necessitat de dotar-li d’un contingut legal que ho reguli.

I, en el que es refereix als actes presumptes amb sentit desestimatori, recorda que “el silencio administrativo de carácter negativo es «una ficción legal que responde a la finalidad de que el ciudadano pueda acceder a la vía judicial, superando los efectos de la inactividad de la Administración»”, citant nombroses sentències en què s’ha realitzat aquesta mateixa afirmació.

Prossegueix amb la seva exposició reiterant que “«ante una desestimación presunta el ciudadano no puede estar obligado a recurrir en todo caso, so pretexto de convertir su inactividad en consentimiento del acto presunto, pues ello supondría imponerle un deber de diligencia que no le es exigible a la Administración» (…). Es decisiva la apreciación de que «la Administración no puede verse beneficiada por el incumplimiento de su obligación de resolver expresamente en plazo solicitudes de los ciudadanos, deber éste que entronca con la cláusula del Estado de Derecho»”.

Finalment, el TC conclou que l’article 46.1 in fine LJCA, la constitucionalitat del qual era objecte d’anàlisi, no impedeix ni obstaculitza l’accés a la jurisdicció i, per tant, no vulnera cap dels preceptes de la Constitució Espanyola. A més, assenyala que aquesta posició és la mateixa que manté –correctament- el Tribunal Suprem (a aquests efectes cita alguna sentència, com la de 17 d’abril de 2013), que ja ha tingut ocasió d’analitzar en diverses ocasions la figura del silenci administratiu negatiu, de manera que no procedia el plantejament de la qüestió.