A l’entrada d’aquest blog de 20 d’abril de 2020 ens fèiem ressò de les mesures econòmiques aprovades en l’àmbit dels residus a Catalunya amb motiu de la crisi sanitària del COVID-19. Entre altres mesures aprovades, la disposició addicional sisena del Decret Llei 11/2020, de 7 d’abril (DOCG, núm. 8107, de 9 d’abril de 2020) establia que els gestors de valorització de residus no perillosos inscrits en el Registre general de persones gestores de residus de Catalunya o en tràmit d’inscripció, podien demanar a l’Agència de Residus de Catalunya, fins al 31 de desembre de 2020, la devolució de les fiances dipositades en compliment de les condicions imposades en la llicència o l’autorització ambiental de l’activitat. Avançàvem llavors que caldria esperar per saber si aquesta mesura, així com la resta de mesures aprovades, es mantindrien en el temps. En línia amb el que apuntàvem ha estat aprovat el Decret Llei 13/2020, de 21 d’abril, pel qual s’adopten mesures urgents de caràcter estructural i organitzatiu, així com mesures en l’àmbit de les entitats del sector públic de l’Administració de la Generalitat (DOGC, núm. 8119, de 23 d’abril de 2020). Aquesta disposició modifica el règim de fiances establert en el text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol (en endavant, TRLR) i, alhora, deroga la disposició addicional sisena del Decret Llei 11/2020. En concret, es modifica la lletra b de l’article 24.1 del TRLR que fins ara imposa com una obligació de les persones gestores de residus “Constituir i dipositar una fiança suficient per complir les obligacions adquirides amb relació al desenvolupament de l’activitat i per pagar les sancions imposades d’acord amb el que disposa aquesta Llei i, si escau, subscriure la pòlissa d’assegurança corresponent…” La nova redacció donada a aquest precepte per l’art. 5 del Decret Llei 13/2020, de 21 d’abril, estableix l’obligació de constituir i dipositar una fiança “En cas que es tracti de residus perillosos i també quan ho exigeixi la regulació específica…” Com es pot veure, amb la modificació introduïda a l’art. 24.1.b del TRLR l’obligació de constituir fiança ha quedat limitada a les persones gestores de residus que tractin residus perillosos i també quan ho exigeixi la regulació específica, en aquest últim cas, per exemple, als dipòsits controlats de residus. Per tant, s’elimina l’obligació de les persones gestores de residus no perillosos de constituir i dipositar fiança. En relació amb això últim, a més, la disposició addicional sisena del Decret Llei 13/2020, de 21 d’abril, possibilita que les persones titulars d’activitats de gestió de residus que no estiguin obligades a dipositar una fiança puguin sol·licitar el seu retorn a l’Agència de Residus de Catalunya. Cal tenir en compte que la regulació sobre fiances que havia establert el derogat Decret Llei 11/2020, de 7 d’abril, limitava la presentació de la petició de devolució fins al 31 de desembre de 2020, però, aquesta previsió no ha estat recollida en la nova disposició aprovada. Així mateix, tractant-se d’activitats autoritzades per gestionar residus no perillosos i perillosos s’estableix que es retornarà únicament l’import de la fiança corresponent a la gestió de residus no perillosos. En definitiva, la modificació del TRLR aprovada aclareix la regulació del règim de fiances, allibera als gestors de residus no perillosos de l’obligació de constituir i dipositar una fiança, per tant, de càrregues econòmiques, i al mateix temps, dóna seguretat jurídica a la possibilitat de sol·licitar la devolució de les fiances dipositades.