El Tribunal Constitucional (TC) ha inadmès a tràmit, mitjançant la Interlocutòria 69/2018, de 20 de juny, la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada pel Tribunal Suprem sobre la conformitat de l’Impost sobre el valor de la Producció d’Energia Elèctrica (IVPEE) amb el principi de capacitat econòmica consagrat a l’art. 31.1 de la Constitució.

El TC considera que els dubtes d’inconstitucionalitat plantejats en la qüestió resulten infundats, per haver confirmat ja en altres assumptes la possibilitat de gravar una mateixa activitat econòmica mitjançant gravàmens diferents i declarat que la doble imposició entre tributs estatals i locals no està constitucionalment prohibida si no vulnera el principi de no confiscatorietat. El TC adverteix així mateix, que ni la Interlocutòria que planteja la qüestió d’inconstitucionalitat ni la part que va interessar el plantejament d’aquesta qüestió van aportar dades o arguments que fonamentessin que l’Impost tingui abast confiscatori.

Descartat el pronunciament del Tribunal Constitucional, l’única via per obtenir la devolució de l’ingressat en concepte d’aquest impost doncs, requereix d’un pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) declarant-lo contrari a dret comunitari.

Si bé alguns Tribunals, com el TSJ del País Basc i el Tribunal Suprem han descartat ja mitjançant algunes resolucions el plantejament d’una qüestió prejudicial davant el TJUE, resten per pronunciar-se la majoria dels Tribunals Superiors de Justícia.

La possibilitat de que l’IVPEE sigui declarat contrari a dret comunitari doncs, no està encara descartada.

Davant d’aquesta situació, és recomanable continuar amb els procediments administratius i judicials iniciats. De desistir d’aquests, quedaria tancada la possibilitat de recuperar els ingressos indegudament ingressats en concepte de l’IVPEE, fins i tot per la via de la responsabilitat patrimonial.

Això és així perquè la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del Sector Públic va incorporar, com a requisit de procedibilitat de l’acció de responsabilitat patrimonial per danys causats per lleis declarades contràries al Dret de la Unió Europea, que  “el particular hagi obtingut, en qualsevol instància, sentència ferma desestimatòria d’un recurs contra l’actuació administrativa que va ocasionar el dany, sempre que s’hagi al·legat la infracció del dret de la Unió Europea declarada posteriorment” (art. 32. 5). 

Aquesta Llei imposa doncs, la càrrega de sol·licitar la devolució d’ingressos indeguts i impugnar en via judicial, sobre la base de que l’impost és contrari al dret comunitari, la desestimació de la petició fins a l’obtenció d’una sentència desestimatòria. Només així es podrà reclamar, en el cas que finalment la norma es declari contrària al dret comunitari, una indemnització pels danys causats per l’aplicació d’aquesta norma.

Si bé al juny de 2017 la Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció contra l’Estat espanyol per possible vulneració dels principis d’efectivitat i equivalència per, entre altres motius, contenir condicions de procediment que s’oposen a la jurisprudència consolidada del TJUE, el seu resultat és encara incert, de manera que, de moment, com ja hem dit, resulta aconsellable continuar amb les accions iniciades.

Finalment, si la norma fos declarada contrària al dret comunitari abans que recaigués sentència en els processos ja iniciats, la devolució del que indegudament s’ha ingressat s’obtindria en el marc d’aquests processos, sent innecessària la reclamació de responsabilitat patrimonial.